MAKEA

El col·lectiu Makeatuvida és una entitat sense ànim de lucre de caràcter social i educatiu que treballa en el territori, on es troben els mons del disseny i l’ecologia.

Les seves pràctiques van dirigides a fomentar el disseny obert, l’intercanvi de coneixements i la creativitat col•lectiva. Totes aquestes pràctiques s’encaminen a aplicar la reutilització en diferents contextos i situacions.

 

 

 

 

 

 

 

 

​

ALBERT GUSI:

Artista català nascut el 1970 que normalment treballa des del camp de la fotografia

elaborant uns projectes que tenen una mirada cp al paisatge i moltes vegades fa obres fotogràfiques o performances.

Mostra un profunda admiració i se sent vinculat amb el territori del seu país i a través de les seves obres mostra diferents maneres de mirar el paisatge, recordar-lo i trnasformar-lo, fent-lo així el protagonista.

La seva intenció és que l'espectador es questioni l'ús que fa de la naturalesa i sovint introdueix algun element interctiu amb el públic.

Va estar en diferents tallers i estudis de fotografia, va treballar amb Laura González i amb Joan Fontcuberta, dos fotògrafs.

​

​​

​

​

​

​

​

​

​

JOAN FONTCUBERTA:

Fotògraf nascut el 1955 a Barcelona amb molta porjecció internacional. A més de fotògraf és teòric de la imatge fotogràfica i editor fotogràfic i ha impulast la fotografia contemporània amb diverses exposicions i esdeveniments.

​

Va ser un dels fundadors de la revista PhotoVision, l'any 1980, especialitzada en fotografia i publicada en castellà i anglès. La seva producció artística gira entorn la versemblança de la imatge i la capacitat de representar la realitat. De fet, moles de les seves obres són peròdies que activen la il·lusió de l'espectador iavisen del perill de la transmissió pública del coneiexment.

​

És llicenciat en ciències de la informació i ha estat professor de la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona.

Ell mateix s'autodefineix com artista conceptual que amb la fotografia investiga les possibilitats de manipulació fotogràfica i els límits entre el gènere fotogràfic i el pictòric.

 

 

​

​

​

​

​

​

​

​MARCEL·LÍ ANTÚNEZ:

Marcel·lí Antúnez, nascut a Moià el 1959 és un dels artistes catalans més reconeguts internacionalment en l'ús de les tecnologies digitals en l'àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació.Combina art electrònic i expreimentació escènica.

​

En la seva trajectòria ha desenvolupat un univers visual personal i icònic basat en una reflexió sobre sistemes de producció artística.

Ha realitzat instal·lacions i performances a musesu, galeries, taetres, espais no convencionals... En diversos països.

La seva obra inclou performances mecatròniques en ocasions amb robots, instal·lacions interactives i col·laboracions amb col·lectius entre els que destaquen la Fura dels Baus del que va ser fundador i líder en els anys vuitanta. 

​

​​

​

​

​

​

​

​

​

MARTIN PARR:

Artista nascut el 1952 al Regne Unit que se centra principalment en la fotografia i la documentació social. Les seves fotografies poden semblar exagerades i grotesques ja que escull uns colors i motus estranys, descarats i amb perspectives poc habituals. Les seves obres són crítiques, de seducció i d'humor, i són força originals i entretingudes per al públic. Són comprensibles però al mateix temps mostren una manera de veure el món on vivim.

​

En moltes de les seves fotografies hi apareixen l'oci, el consum i la comunicació i examina les característiques nacionals i fenòmens internacionals en els seus viatges per entendre les peculiaritats culturals. Parr crea la seva pròpia imatge de la societat, fent-nos veure coses que sempre ens han semblat familiars d'una nova manera.

A més sensibilitza el nostre subconscient i, un cop vistes les seves fotografies, continuem descobrint aquestes imatges una i altra vegada en la nostra vida quotidiana i ens reconeixem dins d’elles. L’humor d’aquestes fotografies ens fa riure de nosaltres mateixos, amb una sensació de reconeixement i d’alliberament.

 

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

CRISTINA DE MIDDEL:

Fotògrofa nascuda a Alacant el 1975. Ha estudiat fotoperiodisme, té un màster en fotografia i un en Belles Arts. Investiga la relació entre la fotografia i la relaitat amb pràctiques fotogràfiques documentals i conceptuals altres personals on es qüestiona el llenguatge de la fotografia i la frontera entre realitat i ficció.

​

Va treballar com a fotoperiodista per a diferents diaris espanyols o ONG's fins que va decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. El seu treball artístic s'ha exposat en diverses galeries i ha guanyat diversos premis. 

 

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

PEP DURAN: 

Pep duran és un escultor, decorador i director artístic de cinema nascut a Vilanova i la Geltrú el 1955. Treballa en escenografies i vestuaris. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat conceptes com l'espai i la narració, el pas del temps, la búsqueda d'objectes i records, històries sense paraules...

​

Ha participat en nombroses produccions teatrals i cinematogràfiques i és llicenciat en escenografia i figurisme a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de barcelona, moment a partir del qual la seva trajectòria com a artista se centra en la construcció i representació de l'espai, és a dir la posada en escena.

 

Amb la seva obra intenta arribar als origens, utilitzant objectes que existeixen en el seu entorn vital, els quals tendeix a acumular-los per representar la seva relació amb el treball artesanal. Així i tot, la seva intenció no és fer obres autobiogràfiques, sinó que siguin la seva biblioteca d'objectes.

​​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

VÍCTOR PAPANEK: 

Artisya disenyador, autor, educador i activista nascut ql 1923 a Viena i mort el 1998.  Defensava la concepció social i ecològicament responsable de productes, eines i infraestructures de la comunitat. Va criticar els productes manufacturats que no eren segurs, adaptats, o inútils.  Va estudiar sobre la responsabilitat social del dissenyador contemporani, i amb les deves idees i crítiques es va fer educador.

​

Els seus productes van ser considerats un exemple i estímul per molts dissenyadors. Va ser un filòsof del disseny i, com a tal, va ser un promotor dels objectius del disseny i enfocaments que incrementaven la sensibilitat cap a consideracions socials i més ecològiques. 

Va crear productes que servirien per a les necessitats de le spersones que vivien en males condicions i va intentar promoure la idea que el món seria millor si cada dissenyador dediqués més temps a productes que solucionéssin problemes reals.​

​

​​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

PAULA SHER

Paula Scher va neixer a Washington el 6 octubre del 1948, és una dissenyadora gràfica i artista nord-americana.

És una de les dissenyadores gràfiques més influents de l'món, es troba entre la cultura pop i les belles arts en el seu treball icònic, intel·ligent i accessible, les seves imatges han entrat en la llengua vernacla nord-americana. Scher ha estat sòcia a l'oficina de Pentagram a Nova York des de 1991.

Va començar la seva carrera com a directora d'art en la dècada de 1970 i principis de la de 1980, quan el seu enfocament eclèctic cap a la tipografia es va tornar altament influent. Scher ha desenvolupat sistemes d'identitat i la marca, materials promocionals, gràfics ambientals, envasos i dissenys de publicació per a una àmplia gamma de clients que inclou, entre altres,  Coca-Cola.

Durant el transcurs de la seva carrera, Scher ha rebut centenars d'honors i premis de la indústria.

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

​

​

​