Història del còmic francobelga

 

Bèlgica va ser un dels països on es va introduir i es va desenvolupar amb més força una de les formes més modernes d'art al segle XX, el còmic. El còmic francobelga defineix el món dels còmics que es produeixen a Bèlgica, França i, en menys mesura a Suïssa, que constitueix una de les tres grans tradicions de còmic a escala mundial, juntament amb l'estatunidenc i el japonès.

 

Tot va començar en el període entre guerres. Els diaris a finals dels anys vint van començar a incloure tires còmiques il·lustrades en els seus suplements infantils. També les revistes per escoltes, molt populars a l'època, van seguir aquesta moda i aviat les primeres publicacions al còmic arribarien. 

 

El 1830 la revista Le Caricature va inaugurar la tradició contemporània de la caricatura política llançant una campanya contra Lluís Felip. Als anys 1920 destaquen les originals novel·les sense paraules de Frans Masereel que serien imitades per nord-americans com Lynd Ward.

L'ús exclusiu de bafarades no es va generalitzar fins al belga Zig et Puce (1925) d'Alain Saint-Ogan  i Les aventures de Tintín (1929) Aquestes dues sèries tenen una popularitat enorme a Bèlgica als anys 1930 i resisteixen a la popularitat creixent de les sèries estatunidenques. 

Després de la Segona Guerra Mundial, creix la popularitat de les revistes de còmic belgues 'Spirou' (o Spirou ), del grup Dupuis, i' Tintín '. 

Els continguts de les revistes evolucionen més ràpidament a partir dels esdeveniments de maig de 1968. Uns dels efectes de l'evolució de les mentalitats és la quasi desaparició de la censura, el que permet a alguns artistes experimentar altres estils i crear sense prohibicions. La revista Pilot es converteix en una publicació d'avantguarda. 

Dues revistes van ser les principals encarregades de reunir als grans il·lustradors i narradors del còmic a Bèlgica, una de les quals encara segueix publicant-: Le journal de Tintin (Kuifje en neerlandès) i Le Journal de Spirou (amb origen en la valona ciutat de Charleroi ).

 

Les experiències d'edició dels anys 1970 i 1980 es transformen en un sòlid sector del mercat a partir de la dècada de 1990. Les influències s'internacionalitzen: el còmic francobelga es fixa en els còmics estatunidencs i japonesos, al mateix temps que aquests s'interessen per el còmic europeu.

S'utilitzen nous temes com els problemes socials i actuals i la vida quotidiana, amb un auge del costumisme. Els autors que publiquen, i que sovint s'autoediten, tendeixen sovint cap a l'autobiografia i el còmic experimental, encara que tampoc deixen de banda els gèneres i l'aventura. 

És dels que gaudeixen de major salut a tot Europa, fins a tal punt que el 2005 constituïa el 7% de la producció editorial de França, amb unes vendes totals de 32.933.000 exemplars, repartits en 2.875 àlbums, amb un tiratge mitjà de 12.393 unitats.

Les produccions més populars són traduïdes a altres llengües per editorials estrangeres, com el català, el castellà o l'anglès, entre d'altres, però la seva influència no es limita a aquests lectors, sinó que incideix també en els seus artistes. D'aquesta manera, moltes altres tradicions europees, com el Fumetto italià i la historieta espanyola, estan fortament influenciades pel còmic francobelga.

 

 

TINTIN

​

Tintín és un personatge d'historieta creat pel dibuixant Georges Prosper Remi un historietista belga, més conegut pel pseudònim artístic Hergé, per ser aquesta la pronunciació en francès dels seus inicials en ordre invertit (R.G. —Remi + Georges—), protagonista de la sèrie Les aventures de Tintín.

Es tracta d'un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Milú, s'embarcarà en una sèrie d'aventures que el portaran pels cinc continents junt els seus amics, uns personatges molt característics i extravagants que l’ajuden i contribueixen a la resolució de casos i situacions perilloses, aquests el lector els anirà  coneixent amb el temps i són el capità Haddock, el professor Tornasol i els detectius Hernández i Fernández, entre altres.

​

​

​

​

​

​

 

 

Tintín apareix per primera vegada en Le Petit Vingtième, suplement infantil del diari belga Le Vingtième Siècle (El Segle Vint), el 10 de gener de 1929.

 

 

 

 

 

​

​

Tintin originàriament és un reporter, encara que no es diu de quina publicació, i de fet gairebé mai se'l veu actuar com a tal. 

 

Descripció física:

Tintín és jove, pèl-roig, de mitjana alçada, i té un característic tupè. La seva edat és difícil de determinar jano és adolescent però tampoc adult, es podria estimar que té al voltant de 20 anys d'edat. Varia poc al llarg de la saga.

 

​

​

​

​

​

​

Descripció psicologica:

És molt bondadós. No sembla tenir cap afició en particular. És extremadament intel·ligent i enginyós.

En 2009 el columnista de The Times, Matthew Parris, va especular amb la possibilitat que Tintín fos homosexual, basant-se en una sèrie de raons com ara l'absència de personatges femenins més enllà de la cantant d'òpera Bianca Castafiore i el nul interès de Tintín per elles mentre que sí que mostra una profunda amistat pel jove xinès Tchang, un adolescent xinès al qual coneix en la seva cinquena aventura. En això sí que és un alter ego d'Hergé, ja que Tchang està basat en un amic real de l'autor.

 

Nom:

Existeixen moltes teories sobre l'origen del nom del protagonista. En realitat, el sobrenom “Tin-Tin” és molt comú en francès per a noms com Martin o Agustin.

Ala fi del segle XIX, el dibuixant Benjamin Rabier ja havia creat un personatge infantil anomenat Tintin-Lutin el qual va inspirar a Hergé dècades més tard.

 

Adaptacions:

El personatge ha estat interpretat al cinema per Jean-Pierre Talbot en Tintín i el misteri del Toisó d'Or (1961) i Tintín i el misteri de les taronges blaves (1964), i per Jamie Bell(en captura de moviment) en la pel·lícula dirigida per Steven Spielberg Les aventures de Tintín: el secret de l'Unicorn (2011).

​

 

​

​

​

​

​

​

​

Curisitats:

Georges Remi va ser contractat per a treballar com a il·lustrador en Le Vingtième Siècle, un periòdic belga fermament catòlic i conservador. Dirigit per l'abat Norbert Wallez, qui ho va descriure com un "periòdic catòlic per a la doctrina i informació" i amb un suposat punt de vista d'extrema dreta i feixista; Wallez es va descriure com un gran admirador del dictador feixista Benito Mussolini.​ El sentiment anticomunista era fort.

​

Wallez va decidir començar la realització del suplement infantil Le Petit Vingtième, que es publicava tots els dijous, i va nomenar director a Hergé.​ 

Des de juliol de 1926, Hergé ja comptava amb alguna experiència en la creació de tires còmiques amb Els Aventuris de Totor per a l'escoltisme del periòdic “Le Boy scout Belge”, per al qual es va basar en la vida de Totor. Tintinlogistes van descobrir que gràficament, Totor era pràcticament idèntic a Tintín. Hergé mai va negar això, descrivint a Tintín com el germà menor de Totor.

​

​

​

​

​

 

Quan Tintín va aparèixer per primera vegada a Le Petit Vingtième comptava amb un esperit profundament anticomunista. Wallez, ferm catòlic i d'idees polítiques d'extrema dreta, estava molt en contra dels ateus i del govern soviètic, i volia que la primera aventura de Tintín reflectís aquest sentiment per a ensenyar als joves lectors idees antimarxistas i antisocialistas. Llavors va encarregar a Hergé a realitzar-ho d’aquesta manera motiu pel qual el primer còmic ‘Tintín al país dels Soviets’, està ple de missatges anticomunistes.

Anys després el propi «Hergè» va reconeixer que aquesta primera obra de Tintín tenia un fort component propagandístic contra el règim bolxevic. 

Amb el temps, Hergé va reconèixer també que es va deixar portar pels seus propis prejudicis en aquell primer còmic. 

Hergé també va ser criticat per la seva visió colonialista i racista en històries com ‘Tintín al Congo’, història publicada per primera vegada en blanc i negre en 1931.

​

​

​

​

​

En aquest cas, Wallez li va demanar que situés la història al Congo, que era una colònia belga des de 1908. L'objectiu era mostrar una visió positiva de l'ocupació belga i l'evangelització duta a terme per l'Església a Àfrica.

El final de la Segona Guerra Mundial (1940-1945) va suposar també la fi de l'era colonialista. Llavors van aparèixer les primeres crítiques contra el còmic per la descripció racista que feia dels africans.

En 1946, Hergé va realitzar una nova versió de la història a color, eliminant les vinyetes i textos més polèmics. No obstant això, la controvèrsia s'ha mantingut fins als nostres dies.

En 2007, la Comissió per la Igualtat Racial del Regne Unit va demanar que el llibre fos retirat de les llibreries, encara que finalment es va mantenir amb la condició que l'editorial inclogués un missatge d'advertiment sobre el seu contingut. En 2011, l'obra Tintín al Congo va ser portada a judici per racisme a Bèlgica.

 

Tintín ha estat assenyalat com un personatge amb una clara concepció racista, colonialista i feixista, on s'exalta al colonitzador.

Hergé va haver de fer front a les acusacions fins a la seva mort en 1983. Segons ell, quan va dibuixar les primeres històries de Tintín, durant les dècades de 1930 i 1940, no existia una consciència social sobre els estereotips racials i culturals.

 

En aquest sentit, els comentaris racistes i la representació poc cuidada d'alguns personatges són un refelxe del desconeixement que hi havia en aquella època.

 

Per altre banda Hergé va utilitzar algunes de les seves històries tamb per a fer-se eco de conflictes i injustícies com el tràfic d'esclaus, el comerç d'armes i les guerrilles o les conspiracions entre governs.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per a defensar la seva obra, els fans de Tintín fan referència a obres com ‘El lotus blau‘ (1936), un cómic de Hergé el qual va escriure amb l'ajuda de Zhang Chongren, un estudiant xinès que el va ajudar a documentar-se per a no representar els típics estereotips de la cultura xinesa. El còmic va ser considerat un dels 100 millors llibres del segle XX pel diari francès Le Monde.

Convertit en personatge, Zhang torna a aparèixer en Tintín al Tibet, la història de dos amics de diferents cultures i el poder de l'amistat per a moure muntanyes (o per a superar qualsevol obstacle, per alt que sigui).