PRIMERA MEITAT S.XIX

Referents Històrics

Revolució Francesa i Industrial engeguen procesos transformacions política, economia, i social.

• R.F suposa triomf burgesia i fi Antic Règim

• fi absolutisme

• augment transports i aparició noves formes d'energia

 

Localització i evolució artistica

Roma i França

 

Neoclassicisme

• Etapa d’imitació de models grecs i romans

• Era una reacció contra els excessos del barroc i rococó 

• cerca equilibri i harmonia

• estil academicista

 

arquitectura

• desaparició progressiva religió de l’arquitectura i construcció edificis públics 

 

escultura 

• temàtica mitològica omnipresent / religió ideal allunyat barroc

• retrat, monuments públics

 

pintura

• perspectiva lineal

• predomini dibuix sobre color

• tematica món clàssic, històric i mitològic amb referències a la llibertat i sentiments que donen pas al romanticisme

 

Romanticisme

 

Terme utilitzat per expressar determinada actitud sentimental e idealista

Neix en contraposició càlcul i harmonia de les normes neoclàssiques

exaltació vitalista necessitat explorar nous camps

 

pintura

llibertat creativa

2 tendències :

• majoritaria: predomini color (barroc)

• classicista: predomini dibuix

gèneres: històrics i religiós

romanticisme alemany -> natzarens : art espiritual cristià

romanticisme anglès -> prerafaelitisme: referent Rafael, gran importancia al dibuix amb la finalitat d’acostar bellesa suprema a les ànimes bones i nobles

 

SEGONA MEITAT S.XIX

 

Referents històrics:

Caracteritzada per: 

• Unificació italiana 1861

• Consolidació dels Estats Units d’Amèrica 1861-18656.

• Caiguda del Segon Imperi i l’adveniment de la Tercera República a França 1870

• Reordenament dels grans imperis com Alemanya 1871

A Espanya -> política:

• Revolució de 1868 -> canvi dinàstic 

• Primera República -> posteriorment la Restauració Borbònica 

• Afirmació de la burgesia com a consumidora 

• Creixement urbà i el desenvolupament industrial -> necessitats arquitectòniques i urbanístiques de les grans ciutats. 

Tot això va generar una sèrie de moviments que van esdevenir el germen de les Avantguardes del segle XX.

Localització i evolució artística:

El centre artístic europeu més important -> París. Creador i receptor de les principals tendències pictòriques: Realisme, Impressionisme, Postimpressionisme i Simbolisme. Van esdevenir nous centres artístics i arquitectònics:  Londres, Brussel·les, Viena i Barcelona, gràcies sobretot a l’aparició d’un nou corrent: el Modernisme.

L’evolució arquitectònica va passar des del corrent historicista que va conviure amb les noves propostes derivades de la utilització del ferro com a nou material constructiu, que va suposar la base de la futura arquitectura funcionalista de l’inici del segle XX, alhora que va servir per dur a terme els arriscats projectes modernistes.

En pintura, el Realisme donà pas a l’ Impressionisme (trencament amb normes tradicionals)Aquest canvi va ser seguit pel Postimpressionisme i el Simbolisme, iniciadors canvi profund de l’inici del segle XX.

 

Escultura:

• Relacionada amb l'evolució de la pintura -> possibilitats formals / temàtiques reduïdes

• Independent de l’arquitectura, més lliure

• Forta influència de Delacroix i destaca escultor impresionista Rodin 

 

 

 

REALISME

Tant en pintura com literatura va crear la realitat més pròxima i quotidiana. Són les noves classes populars sorgides de la Revolució Industrial amb les seves miséries i les seves necessitats -> tematica protagonista del nou art.

Romanticisme cedeix pas al realisme -> s’interessa per mostrar la realitat tal com és i no idealitzar-la.

El canvi d’un corrent a un altre va ser degut a:

• implantació definitiva de la burgesia

• positivisme filosòfic 

• Sensibilitat i consciencia dels artistes envers els problemes socials

Es va caracteritzar per la imatge -> aparició fotografia per Daguerre 1839 a París. 

Pintura:

Pintaven sense una selecció de tema en concret, representen de manera fiel el que tenien davant els ulls.

 

IMPRESSIONISME

Comença al 1874. 

• Menyspreu per l'art tradicional, estan a favor de noves formes d'expressió artística molt més innovadores.

• Objectiu: captar una representació del món de manera espontània i directa, i per a això es van centrar en els efectes que produeix la llum natural sobre els objectes.

• Eliminació de detalls, destaca forma amb l’utilització únicament dels 3 colors primaris i els 3 complementaris 

• pinzellades curtes i soltes

• plein air -> pintura aire lliure

 

POSTIMPRESSIONISME

• No considerat un estil artístic. Ja que terme per designar un grup d'artistes que l'únic que comparteixen és una relació una mica ambigua amb l'Impressionisme.

Una relació ambigua perquè:

• Recursos tècnics són els heretats directament del Impressionisme: pinzellada solta, barreja òptica, contrast de complementaris, etc. 

• Però pel que fa la representació de la realitat és diferent ja que pretenien ampliar els horitzons expressius de la pintura, sense resignar-se a plasmar tal qual el que veien en la realitat 

 

 

MODERNISME

Moviment cultural produït a Occident.

Característiques:

• Caracter d’integració i reivindicació treball artesanal

• Pretenia trencar definitivament amb la tradició i aprofitar els avantatges que oferien la tecnologia i la indústria.

•  Inspiració en la naturalesa

• Predomini línia corba, serpentejades i motius florals i geomètrics -> posteriorment incorporats a l’arquitectura

• Arq: edificis ja no tancats en un sol bloc i formats per plans i arestes

• Despreocupació per la simetria

• Actitud que tendeix a la sensualitat

• Els espais interiors tenien una organització rigurosa

 

A Catalunya el modernisme s’inscriu en el context cultural de la Renaixença que fomenta el redescobriment dels valors històrics  i tradicionals catalans.

 

NATURALISME

• Reprodueix la realitat amb objectivitat documental

• E. Zola crea fonaments tècnics d’aquest estil

• Expressió els sentiments regionalistes i nacionalistes

• Va estar afectat pel desenvolupament de la fotografia

• Temes: camperols i obrers -> paisatge (idealitzat a l’estil clàssic amb tècniques realistes9 + figura humana (no tant)

 

 

CARTELLISME

Imatge fixa impactant més un text breu, i té per funció la publicitat o la propaganda política. 

 

Neix al 1870 amb la tècnica de la litografia. (Gravat sobre pedra, consisteix en impregnar amb goma aràbiga per tal de que la tinta no agafi més que en les zones que estan dibuixades sobre aquestes reserves.

Posteriorment les planxes de pedra seran substituïdes per planxes de metall.)

 

Als 60’s apareix la serigrafia  (Andy Warhol), tècnica d’impressió sobre qualsevol material. La tinta es transfereix sobre una malla tensada en un marc en les zones on va el dibuix. Les zones en blanc son bloquejades amb un vernís.

 

Normes:

• Contrast de color, textura, il·luminació o formes.

• Simplicitat formal.

• Composició clara i ben estructurada.

 

A les grans ciutats s’obren espais urbanístics més grans, hi havia espai i gent passejant, possibles clients de comerços, bulevards (avingudes amples amb arbrat i comerços) i llocs d’oci.

 

Sorgeix amb força la publicitat i la producció de cartells, arribant la litografia a la seva màxima perfecció. Inventada per Alois SENEFELDER al 1798, Jules CHÉRET la perfecciona amb la tricromia, reproduint les obres en colors.

 

El cartell és una de les innovacions més importants en el món de l’art i la publicitat, i els carrers es converteixen en galeries a l’aire lliure.

 

Artistes:

 

• Jules CHÉRET: París, dècada de 1860. Va fer més de mil cartells de caràcter muralista. Cartells d’aire carnavalesc, dinàmic i popular, hi apareixia un tipus de dona creat per ell: jove, balladora, somrient, feliç i que sabia viure la vida. Tenia de musa i model a l’actriu i ballarina Charlotte Wiehe, coneguda com La Chérette. Obres conegudes son: Bal Valentio, Orphée aux enfers, Les Girard i Pippermint. S’inspira en el Rococó (colors lluminosos, suaus i clars. formes inspirades en la natura, en la mitología, en      la bellesa dels cossos nus i en l'art oriental. Busca reflectir el que és agradable, refinat, exòtic i sensual.)

 

• Toulouse-Lautrec: pintor i litògraf. Només fa 13 cartells, amb els que passa a la història per les caricatures, la ironia i la inquietud dels seus personatges, que resulten més expressius que els de Chéret. Per als crítics de l’època els personatges dels seus cartells eren desagradables i indecents.

 

EL CARTELL MODERNISTA

 

La primera Revolució Industrial  va tenir lloc durant les primeres dècades del s.XIX, quan es consolida la classe burgesa.

 

Al final del s.XIX es dóna una segona Revolució Industrial que suposa l’auge de la burgesia i la consolidació de l’obrerisme. 

 

A principis del s.XX Catalunya és el motor de la indústria espanyola, sobretot del tèxtil. Entre els obrers augmentar el republicanisme i apareixen les primeres organitzacions obreres. Hi hagueren lluites obreres i vagues generals per tot europa.

 

Al canvi de segle prolifera encara més aquesta disciplina artística (el Cartell), dotant-se de caràcter ornamental.

 

Expressionisme alemany entreguerres: fosc, retorçat, de línies obliqües i corbes, amb estructures i ambients que giren i s’inclinen amb angles inusuals, amb ombres i feixos de llum pintades als sets.

 

EL CARTELL EN GUERRA

 

Els sobresalts polítics a Rússia i la Primera Guerra Mundial fan ús del cartell polític i de guerra com si es tractés d’una croada. Cada bàndol divulga les atrocitats de l’adversari, o bé recluten civils.

 

SEGONA GUERRA MUNDIAL: Dissenys poc novedosos. Alguns cartells, però, no eren tan heroics i si més artístics, per exemple en els que es relatava la vida a les trinxeres.

 

ESPANYA: Producció col·lectiva de cartells de republicans i comunistes durant la Guerra Civil (del 1936 al 1939). Important el fotomuntatge.

 

ALEMANYA NAZI I ITÀLIA FEIXISTA: Utilitzen el cartell per difondre les seves idees. Van donar un gran poder a les imatges i a les idees per excitar les masses.

 

Amb l’impacte del Cinema i la Ràdio va disminuint la importància del Cartell. 

 

Ja a les dècades de 1950 i de 1960 hi ha una evolució: Els cartells ideològics, reflecteixen unes doctrines polítiques precises i uns ideals per a la nova generació.

 

LA XINA COMUNISTA: El cartell serveix per divulgar l’ideari del govern.Dinàmics amb rostres hiperrealistes, glorificaven la feina i el sacrifici personal en interès del benestar comú. Objectiu preservar el comunisme i imposar el maoísme com a ideologia dominant. El moviment va afectar negativament a l’economia i a la societat a la xina.

 

FOTOPERIODISME

Deguerrie-> utilitzava fotografia per retrats d’estudi o per  fotografiar espais públics 

Va sorgir de de la necessitat que tenia la premsa de mostrar les imatges de les notícies que publicava d'una manera més realista.

Es considera que els pioners del fotoperiodisme van ser els reporters que van assistir a la Guerra de Crimea (1853-1856)

Temes: trancendentals o interès periodístic 

 

 

PRIMERES AVANTGUARDES

Referents Històrics

Inicis s.XX -> tensions internacionals per domini colonial = 1914-1918 Primera Guerra Mundial

Conseqüències:

• Nou mapa europeu

• Nou paper de la dona

• Crisis demogràfica, econòmica i social

• Naixement URSS (primer estat socialista)

• Nova potencia mundial -> EE.UU

• Creixement Feixisme i nazisme

  • Esclat Segona Guerra Mundial 1939-1945

Característiques generals:

• Designa principalment tots els moviments creatius apareguts entre 1905 i 1945

• Questionaven ho tradicional cercant la provocació dels sistema i l’experimentació

• Art d’entreguerres

• Llibertat de composició i interpretació 

Arquitectura

• No segueix tendències històriques

• Assumeix nou món industrialitzat

 

Funcionalisme 

• La forma segueix a la funció

• Preferencia -> necessitat i comoditat abans de la estética

• Formes tècniques relacionades amb les màquines

• Busca respostes a : il·luminació, orientació i ventilació 

 

Organicisme

• Deixen funcionalisme

• Proposta-> arq. funcional amb més caràcter

• vincle harmònic entre funció i entorns -> si busquen estetica 

• Predomini horitzontalitat

​

Fauvisme -> França

Primer corrent avantguarda. Trenca amb tradició però conserva elements s.xix de l'impressionisme i postimpressionisme. 

Característiques: 

• no imitació-> no representen realitat tal qual

• Color element principal-> simplificació dels objectes

• no profunditat 

 

Expressionisme -> Alemanya

Desenvolupament industrial causa gran deshumanització: estat d'ànim tens, por, angoixa, misèria del proletariat, descontent social, desenvolupament individual … -> principals temes reflectits en les obres  

Característiques:

• Tema: societat i els seus sentiments -> expressen realitat 

• Formes: Pinten el que senten, per això imatges esquematiques simplificades, però exageració elements lineals. 

• Colors foscos, forts i violents 

 

Cubisme -> França

La seva aparició està lligada a l’obra de Picasso “ Les Demoiselles d’Avignon” 1907

Característiques:

• Paul Cézanne precursor del moviment

• Incorporació trets formals de cultures primitives

• Fragmentació geomètrica de l’espai

• Figures en plans interrelacionats

• Temes: retrat / taules + objectes quotidians

• 2 etapes: Fase analitica 1907 - 1911 / Fase sintetica 1911 - 1914 (aparició collage)

 

Futurisme -> Italià

Sorgit per Filippo Tommaso Marinetti 

Característiques:

• Trenca amb el passat: resalta poder de la tecnologia, màquines i modernitat

• Búsqueda obsesiva del moviment, el dinamisme, el canvi i al transformació 

• intenten simultaneisme -> repetir imatges de manera superposada amb colors vius i variats

 

Dadaisme

Neix a l’anys 1916, el nom sorgeix a l’atzar al obrir un diccionari francés-alemany.

Carcteristiques:

• Pretenen destruir totes les convencions pel que fa l’art i crear com un antiart  que lluita contra ho preestablert 

• Ideologia: forma de viure rebutjant ho tradicional

 

Art Abstracte

És diu de totes aquelles manifestacions que rebutgen ho preestablert voluntàriament.

Es va iniciar al 1910

 Característiques:

• intenció d’influir en l’ànima de l’espectador a traves de la forma i el color

• deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom

• llenguatge el qual s’ha estructura amb influències del fauvisme, expressionisme i el cubisme

• Simplificació radical de les formes naturals

 

Surrealisme

Apareix 1924 amb manifest surrealiste elaborat per André Breton el qual el va definir com un moviment amb el qual expressar verbalment o per escrit el vertader funcionament del pensament en absència del control per la raó i fora de les preocupacions morals i estètiques. 

2 corrents: 

1. Corrent Automatista: 

• Univers dels símbols -> abstractes i de l'inconscient i l’atzar 

• Joan Miró

1. Corrent Oníric 

• Recrea associacions estranyes  i inquietuds -> de somnis 

• Salvador Dalí 

 

Un altre moviment sorgit d’aquest serie el Constructivisme

Sorgit a Rússia. No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme). Defensava un art al servei de la revolució i del poble. Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització.

 

SEGONES AVANTGUARDES segona meitat segle XX

Referents Històrics

Segona Guerra Mundial (1939 -1945) -> reorganització política i econòmica

• Comunista: URSS 

•                                                Guerra freda 1947

• Capitalista EE.UU   

• Representació de trauma en les obres: angoixa, ràbia, caos, destrucció

• Experimenten, ruptura amb ho clàssic, renoven llenguatge plàstic, aparició happening

Mort de Franco (espanya) 1975 

Caiguda Mur de Berlin 1989

Guerra de Vietnam 1955-1975

Alemanya Nazi / Itàlia feixista

Característiques: 

• Obra no valorada per resultat si no pel procés creatiu 

• Artistes es centren en l’experimentació m

• 1970 s’imposa era de postmodernitat -> fixada en el passat

Informalisme

Apareix poc abans final Segona Guerra Mundial

És un tipus de pintura abstracta present entre artistes europeus

S’incorpora l’empremta personal de l’artista -> llibertat de creació

Expressionisme abstracte

1947 -> Primera pintura “dripping”: dinámica i gestual creada per Jackson Pollock . Es tracta del resultat de la fusió del surrealisme i l’abstracció. 

Es caracteritza per l'expressió espontània de l’artista a través de l’acció de pintar. 

Pop Art

Es tracta de l'ocupació d'imatges i temes agafats del món de la comunicació de masses i que s'aplica a les arts visuals.

• Consta d’un llenguatge pla sense complicacions

• Màxim representant -> Andy warhol

 

Art Conceptual

Al començament de la dècada del 1950,  alguns d'artistes van fer desaparèixer l'objecte artístic tradicional (quadre de cavallet o escultura) i el substitueixen per la creació d'un esdeveniment (happening) camí entre el teatre i les arts.  D'aquestes accions, molt curtes en el temps, només en queda constància a través de vídeos o de fotografies fetes durant l'acte.

 

Gairebé en paral·lel, el procés de desmaterialització de l'obra artística començat amb l'art minimalista s’acaba cap a finals de la dècada del 1960 en l'anomenat Art conceptual o Art idea. 

 

• Tracta per tant de valorar la idea per sobre l’objecte representat

• Marcel Duchamp és considerat un precursor

• Ex: Una i 3 cadires: es representa una cadira real, la foto d’una cadira i la definició del diccionari de cadira. i amb això vol demostrar que la forma física no es fonamental ho important és el concepte

 

Hiperrealisme 

Sorgeix al 1968 coma  distanciament i fredor de l’art i el concepte minimalista. Artistes nord americans repeteixen era realisme però fins al punt que sembla una fotografia. 

Postmodernitat

1970 

• Pretén no tenir cap metanarrativa central ni un cànon estètic únic. Va néixer com a resposta als cànons estètics de la modernitat i per a posar en dubte l'existència de cànons "únics" i "universals" als quals tothom s'havia de formar i pertànyer.

• La ideologia postmoderna defensa la subjectivitat individual, la llibertat personal,

 

MOVIMENTS 

Orientalisme 

És l'interès i l'estudi de les societats del Pròxim Orient i de l'Orient Llunyà per la cultura occidental. Amb el terme orientalisme es coneix igualment la imitació o la representació d'aspectes de les cultures orientals a Occident per part d'escriptors, dissenyadors i artistes.

​

 

Comic Underground -> EL VÍBORA

 

EL VÍBORA

 

• Anys 80’s: Època de molts canvis i molt ràpids a tots nivells, política, música, cinema. estètica, calia viure, experimentar.

• A Barcelona s’anava contra l’ordre establert, contra l’estètica convencional.

• Estil marginal i subversiu. barcelona era el centre de la cultura UNDERGROUND.

• COMIC ADULT, COMIC ALTERNATIU, LÍNIA CHUNGA. (Temes com la llibertat sexual, el consum de drogues, els baixos fons, el 23 F, les centrals Nuclears…)

 

Fluxos 1960/1970

Actituds Artístiques Davant el Canvi ClimàtiC : L’ECO-ART i El pensament Beuysià.

 

Corrent transversal i multidisciplinari -> ús de la denuncia 

Pensament Beuysià : social, art com a activitat política, creativitat com a únic capital. Diu que cada home és un artista-> interacció artistica d’àmbit social.

 

Art Contemporani

 

REALISME HUMANISTA FOTOGRÀFIC -> Bill Viola

Un moviment que té com a objectiu principal remarcar la figura de l'ésser humà en les fotografies. Es tracta de capturar moments de la vida de les persones sense posar l'accent en res accessori que distregui la mirada. En certa mesura aquest moviment està basat en l'humanisme i va sorgir en els anys trenta del segle XX.

El moviment de la fotografia humanista sorgeix després de la Segona Guerra Mundial acollia fotògrafs dispars i podia incloure també el reportatge social, que reflectia l’àmbit quotidià en la seva realitat, i sovint amb una certa aurèola poètica.

​

ARTISTES

Fotografs

ORIOL MASPONS

Va immortalitzar els anys de la Gauche Divine i el hippisme d'Eivissa, però també de l'Espanya pobre dels anys cinquanta i principis dels seixanta, de les Hurdes al barraquisme del Somorrostro, registrant amb la seva mirada un país que deixava enrere un passat  fosc per instal·lar-se a la modernitat. 

• Mitjans del s.XX,  problemes socials i polítics post Revolució Industrial.

• Hi ha hagut una Iª i una IIª Guerra Mundial.

• Influència de les primeres Avantguardes: Dadaisme i Expressionisme.

• La Fotografía i el Vídeo.

• Canvis molt accelerats.

• Espanya Consumista.

• Les Comunicacions i les Tecnologies.

• PICTORIALISME (Als Cercles fotogràfics de mitjans del s.XX).-”Salonisme” del Cercle fotogràfic de Catalunya.

• FOTOPERIODISME de l’agència MAGNUM. (Cartier- Bresson)

• REALISME HUMANISTA, FOTO INSTANTANEA I FOTOREPORTATGE.

• ESCOLA DE BARCELONA al Cinema.

• Renovació del llenguatge fotogràfic espanyol als anys 50.

• GAUCHE DIVINE Moviment barceloní d’esquerres contra la cultura franquista sense compromís polític ni social

• Revolució Fotogràfica dels anys 60.

• REPORTATGE, RETRAT, MODA, PUBLICITAT.                  

 

BILL VIOLA

és un dels videoartistes estatunidencs més importants i coneguts arreu del món. Amb una carrera de més de 35 anys, la seva contribució al gènere del videoart és internacionalment reconeguda.

Les seves obres tracten temes com el naixement, la mort, el dolor o el pas del temps, el seu treball obre camí als sentits per generar estats d’ànim. En les seves creacions sense paraules la imatge se sent, s’escolta, remou i desvetlla profundes emocions. El moviment alentit i en bucle submergeix l’espectador en un món interior aprofundint en les experiències fonamentals de l’existència per «despertar l’ànima»

Pintors 

ANTONI FABRÉS

• Principis del s.XX, economia de Revolució Industrial.

• Crisis dels Antics Règims.

• Espanya de la restauració: Alfons XII, Alfons XIII, Dictadura de Miguel Primo de Rivera.

• Mèxic: El món indígena des d’un punt de vista més realista.

• Teories Freudianes.

• ORIENTALISME (Influència de Marià Fortuny).

• REALISME (Mirada àcida cap a la societat i mirada dels retratats com a element principal). En contra de l’Orientalisme i el Pictorialisme fotogràfic.

• NATURALISME ( Escenes de Mosqueters). Moviment dins de l’estil Realista Pictòric, però més lliure temàticament i tècnicament.

• AVANTGUARDA MEXICANA de principis del s.XX. MURALISME MEXICÀ.

 

• RETRAT, PAISATGE, REPORTATGE.

​
 

PEP DURAN

Exposició de Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955) a través d'una tria dels seus dibuixos, collage i fragments de paper, un material que ens parla de la poètica dels objectes i del pensament gràfic de l'autor.

 

Pep és fill del franquisme dels anys cinquanta, on passaven gran manera per mirar de portar el cap alt fos com fos, de matenir dignitat, i en això la roba hi ajudava. Temps de modistes i de roba feta a casa, temps de revistes i patrons.

Aquesta obra, vol dibuixar la consciència d'existir i el flux del temps. Com un mateix es pren el pols. És l'efecte de veure de prop alguns d'aquests Papers Adormits des dels anys setanta. Recullen els patrons i dibuixos de l'àvia bordadora i moderna, un bressol de la memòria que no cessa de lfuir perquè Pep Duran vol que sigui aixó, alhora que no et dirà en el títol que són els papers de l'àvia.

Son papers bizarres, estranys, a les cases, a la vida diària i comuna, ja no es fan servir, per`p ells els ja apilonat i hi ha dibuixat al damunt, en un paper diferent, un peu que els segella i protegeix i així no s'escamparan ni s'escaparan.
 

Cartellistes

 

JOSEP RENAU

Nascut a València l’any 1907, és una figura central de l’art combatiu: va vincular estretament la creació amb el compromís social. L’obra de Renau, formada principalment per cartells i grans murals, està marcada per un llenguatge innovador i l’ús agosarat del fotomuntatge. La trajectòria personal de l’artista també és un reflex dels conflictes del segle XX: la defensa de la 2a República i del patrimoni artístic espanyol, la ferida de la Guerra Civil i l’exili a Mèxic i a Berlín, on va morir l’any 1982.

 

El combat per una nova cultura:

LA FORJA D´UN ARTISTA (1907-1939): Els inicis artístics i la implicació amb el govern de la II República

2. L’EXILI MEXICÀ (1939-1958): La consolidació artística, el compromís polític i les turbulències de l’exili

3. THE AMERICAN WAY OF LIFE: La seva obra més coneguda: una sèrie de fotomuntatges polítics imprescindibles

4. ELS ANYS DEL TELÓ D´ACER I EL FINAL (1958-1982): L’exili a Berlín Oriental: llums i ombres a un país comunista

 

JULES CHÉRET explicat a dalt

 

TOULOUSE LAUTREC explicat a dalt

 

PIERRE BONNARD

• També Francès, pinta pocs cartells però exquisits, com ara ”La Revue Blanche”.

​

ALPHONS MUCHA 

• Estil en un principi Bizantí, de moda en aquells anys, passant per la temàtica eslava. El seu estil decoratiu és seguit a tot europa pels cartellistes.

•  Obres, “Gismonda Chocolat ideal”, “Cycles Perfecta”, “Bleu Deschamps”

COM ANALITZAR UNA FOTOGRAFIA I COMPARAR CARTELLS

1- Resum de l’estil en que es pot emmarcar la fotografia: 

Principals fotògrafs de l’estil fotogràfic:

Característiques de l’estil fotogràfic i connexions amb d’altres estils: 

 

2- Anàlisi de la fotografía:

Títol i autor de la fotografia: 

Estil i context històric en què es produeix la fotografia: 

Mode de producció de la fotografia (foto instantània, foto d’estudi, foto retocada,...): 

 

3. Anàlisi denotatiu.

Tipus de pla de l’ enquadrament i angulació de la càmera: 

Ordre de lectura i recorreguts visuals: 

Estructura de la imatge i pes visual: 

 

EFEMÈRIDES (falta ordenar-les cronologicament)

Conjunt d'esdeveniments importants ocorreguts en una mateixa data, però en anys diferents.

​

LITTLE WOMAN

 

És una novel·la escrita per Llusia May Alcott una escriptora estadounidense nascuda a Pennsilvània 29 de novembre de 1832 i va morir a Massachusetts 6 de març de 1888. Compromesa amb el moviment abolicionista i el sufragisme, va escriure sota el pseudònim d'A M. Barnard una col·lecció de novel·les. Mujercitas va ser la novel·la que la donar la fama i va ser publicada el 30 de setembre de 1868.

 

L’obra tracta sobre el pas de la vida de quatre germanes. Com passen de la infància a l'adolescència i com s'acaba convertint en dones i resolen tots els dilemes que tenen entre elles gràcies a l'entrega i la solidaritat que es tenen entre elles i a la bona educació que reben dels seus pares, especialment de la seva mare del seu pare no tant ja que per aquells temps estaven vivint la Guerra Civil dels Estats units la qual va tenir lloc el 1861 i va finalitzar el 1865; en la que el pare d’elles va haver de servir.

 

Les 4 noies eren molt diferent entre elles però un fet comú que tenien era l’esforç que feien per aconseguir que la seva mare estigués orgullosa d’elles ja que des del principi es mostrar la família en una època de penúria econòmica i totes havien de col·laborar per sobreviure. Viuen en una casa modesta, però  no obstant això té l'encant de ser un veritable llar, cosa que atrau el jove veí, Laurie, qui poc a poc entra en el cercle familiar. 

Quan, a meitat de la novel·la, arriba la fatídica notícia de que el pare de les noies, està malalt, Laurie, el seu avi i el preceptor de el noi, John Brooke ajudaran a la senyora March i les seves filles a superar la crisi i portar de tornada a el pare, sa i estalvi. 

Les aventures que van sorgint a la novel·la desemboquen en l'amistat especial entre Laurie i en l'amor de John Brooke i Meg. 

 

Adaptacions: cinema, teatre, televisió

 

Valors que s’hi troben:

• La defensa dels drets de la dona a decidir el seu destí.

• La caritat i la solidaritat amb els desfavorits 

• El treball és enarborat com a mitjà per educar l'esperit, per modelar el caràcter i fer-nos millors. Gràcies al treball, les noies reben la remuneració necessària per adquirir les coses que necessiten o desitgen i aprenen a valorar els moments d'oci i de diversió.

• L'amor veritable 

 

100 ANYS DEL SUFRAGI FEMENÍ D’ESTATS UNITS (1920)

 

El sufragi femení va ser un moviment reformista, social, econòmic i polític amb l’intenció de promoure el dret a vot a les dones, basant-se en el “sufragi igual”, és a dir abolir la diferència de capacitat de votació per gènere.

Al segle XIX, la configuració del moviment feminista va estar molt relacionada amb els moviments sufragistes que van aparèixer a mitjans de segle a Gran Bretanya i Estats Units.

 

Als Estats Units va aparèixer gràcies als moviments antiesclavistes, ens els quals militaven moltes dones encara que seguien sent marginades pels homes que eren els seus companys de lluita, i llavors van decidir que elles lluitarien pel seu propi alliberament.

 

Dins d’aquest moviment es van formar dos corrents: el moderat, que creia que amb el vot s’acabarien les desigualtats de gènere, i el més radical, que a més del vot, demanava canvis en la família, el treball, la sexualitat…

 

Segons aquest corrent, el vot és una condició necessària però no suficient. Hi van haver molts anys de lluita, d’empresonament i de mort de moltes dones per tal d’aconseguir-lo.

 

El 1903 van fundar la Unió Social i Política de les Dones, que van ser conegudes com les “Sufragettes”. Eren partidàries de l’acció directa i van fer vagues de fam, van increpar polítics en públic i fins i tot van recórrer a la violència. 

Van ser reprimides i empresonades.

 

Però finalment, el febrer de 1918 el parlament britànic va aprovar el dret  a vot per a les dones, encara que només podien votar si complien certs requisits com tenir un mínim d’estudis, de propietats, ser caps de família, o ser majors de 30, mentre que els homes podien votar a partir dels 21 anys.

 

La Gran Bretanya no va ser el primer país en aprovar el sufragi femení, però la lluita de sufragistes i sufragettes va esdevenir un referent mundial a l’hora de reclamar la igualtat.

 

La primera vegada que les dones van poder votar va ser el 1893 a Nova Zealanda, encara que no podien presentar-se per a les eleccions per ser escollides per a càrrecs polítics.

 

Molt abans d’aquesta data les dones ja havien començat a lluitar amb reivindicacions sobretot literàries. 

La visió tradicional que hi havia del paper de la dona, generalment influenciada per la religió  era la d’una dona dedicada a la vida privada. Criar i educar els nens, fer les tasques de la llar, se complaent amb els marits, … I com a màxim les de classe alta tenien accés a la cultura. Però fora de l’espai domèstic, la dona no tenia ni veu ni vot.

 

Tot això va obrir la porta a un avenç que va acabar, a finals de 1928, amb l’aprovació de la llei definitiva de sufragi femení, i és a partir de llavors que homes i dones van començar a votar amb aparent igualtat de condicions. 

 

100 ANYS DE LA BAUHAUS:

 

• Escola d’arquitectura situada a Alemanya.

• Creada i fundada per Walter Gropius l’any 1919.

• Primerament l’escola es va establir a Weimar, on més tard va ser tancada per Hitler, seguidament es va mobilitzar cap a Dessau, però només per dos anys, ja que va ser bombardejada, així que finalment se'n van anar cap a Berlín. 

• Es van començar a combinar les arts amb els oficis, i a més a més, també es va crear l’escola de les Belles Arts.

•  Festes de temàtiques i de disfresses, eren treballades com una obra d’art.

• Tenien moltes disciplines diferents; dibuix, disseny, teatre, ceràmica, teixit, vidre,...

• Els alumnes vivien amb els professors en un campus al costat de l’escola.

 

Context històric:

 

Als principis del segle XX va tenir lloc la crisi de la Primera Guerra Mundial, això va comportar canvis socials i econòmica, i un replantejament social: 

• Relaxament moral i noves modes.

• Nou paper de la dona.

• Caiguda dels grans imperis i remodelació de les fronteres.

• Gran nombre de baixes, mor  molta gent, es menysprea la vida humana.

• Idees marxistes al poder, revolució que inicia procés de la Segona Guerra Mundial.

• Estats Units potència politicomilitar.

Com que Estats Units té aquest canvi, guanya molts diners de la Primera Guerra Mundial, això causa una etapa optimista, tant econòmicament  com políticament (anys 20)

1929, l’economia cau en picat perquè hi ha un crak en la borsa, crea molts problemes socioeconòmics: Gran depressió americana

A la vegada sorgeix el nazisme, de la rabia del poble Alemany, ja que Amèrica havia guanyat la Primera Guerra Mundial, es reorganitza Alemanya i creen així la Segona Guerra Mundial. Durant la Segona Guerra Mundial tenim dos blocs: l’occidental (liderat per EE UU) i el soviètic (liderat per URSS)

 

Arquitectura:

 

Un dels principis establerts per la Bauhaus des de la seva fundació és "La forma segueix a la funció"

 

L'edifici de la Bauhaus de Dessau de Walter Gropius, és el més emblemàtic d'entre les seves escoles. Es desplega en diversos volums i dissenyats segons la funció per la qual van ser concebuts. Té una configuració relacionada amb les condicions de la zona on es troba. Aquest projecte és considerat com l'obra mestra del racionalisme europeu.

 

Tel Aviv és la ciutat amb més arquitectura Bauhaus. L'estil va ser portat en els 30 per arquitectes europeus i són més de 4000 els edificis d'estil Bauhaus i estil internacional comptabilitzats i subjectes a diferents plans de restauració i preservació.

 

Fotografia:

 

No tenia una secció fotogràfica, però l’any 1923 se li va encarregar el taller de metalls al mestre hongarès László Moholy-Nagy, que va introduir llavors la fotografia com un nou mitjà d'expressió artística. 

 

Va ensenyar tècniques com el fotomuntatge, el muntatge lumínic, la foto escultura i el collage obrint vies en aquest camp. 

 

Va associat de manera sistemàtica l'art amb les seves possibles aplicacions, ja fossin documentals, decoratives o publicitàries. 

 

WALTER GROPIUS (1883-1969)

 

Gropius era un arquitecte, urbanista i dissenyador alemany. Es va fer conegut per la seva reforma de la fàbrica de Fagus en Alfeld entre 1910 i 1915. El seu innovador disseny va ser pioner de l'arquitectura moderna i va impulsar la Bauhaus.

 

Gropius va fundar la Bauhaus a 1919 i la va dirigir fins a 1928, any en què va deixar el centre per treballar com a arquitecte a Berlín. Davant l'ascens del Partit Nazi, el 1934 es va traslladar a Anglaterra i posteriorment als Estats Units, on va treballar com a professor a la Universitat de Harvard.

 

Una de les seves obres més icòniques és l'edifici de l'escola Bauhaus a Dessau.

 

Actualitat: 100 anys de la Bauhaus 

 

L’any 2019 es compleix el centenari de la Bauhaus i se celebrarà en els llocs de la institució a les ciutats de Weimar, Dessau i Bernau, però també en altres museus i institucions alemanyes, com per exemple a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín que, del 16 al 24 de gener de 2019 acollirà el festival d'inauguració del centenari de la Bauhaus. Aquest festival serà un preludi del que està per venir i en ell els assistents podran fer un viatge de descoberta als treballs, teories i experiments d'artistes de la Bauhaus com Oskar Schlemmer, Wassily Kandinsky, Lyonel Feininger, Paul. Klee o László Moholy-Nagy.

Aquest festival està sota la direcció artística de Bettina Wagner-Bergelt i el seu programa inclou concerts, teatre, instal·lacions de realitat virtual, dansa i cinema, art immersiu, presentacions i tallers. En total seran 25 produccions -10 de les quals es presenten per primera vegada- en què participaran més de 100 artistes. Entre tots destaca la instal·lació de realitat virtual "Das totale Tanzheater" elaborada pel coreògraf Richard Siegal i en la qual a través de la dansa els assistents podran ficar-se de ple en el món de la Bauhaus.

 

El centenari de la Bauhaus tindrà com a escenaris principals seus propis edificis. Així, de visita imprescindible es fan els llocs de la Bauhaus a Dessau i Weimar, inscrits al desembre de 1996 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, així com l'edifici Gropius a Dessau i els cinc edificis de pisos amb galeries situats a Dessau -Roßlau, també Patrimoni de la Humanitat des 2017.

 

GUERRA DEL VIETNAM 

 

QUÈ ES?

La guerra del Vietnam anomenada també segona guerra d'Indoxina, va ser un conflicte bèl•lic que va ocórrer entre 1955 i 1975 per impedir la reunificació del Vietnam sota un govern comunista.

 

QUI PARTICIPA?

En aquesta guerra va participar la República del Vietnam amb el suport dels Estats Units i altres nacions aliades contra el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam i l'Exèrcit de la República Democràtica del Vietnam, tots ells comunistes.

 

PERQUE SORGEIX

El conflicte va sorgir a partir de la Primera Guerra d'Indoxina (1946-1954), en la qual les tropes colonials franceses van combatre contra el Viet Minh. Després de ser derrotats en 1954, la separació de Vietnam en dos estats sobirans (Vietnam del Nord i Vietnam del Sud) es va fer un any despres un referèndum un any després on els vietnamites decidirien la seva reunificació o la seva separació definitiva. els dirigents del Sud van donar un cop d'estat.

 

CONFLICTE

El conflicte està emmarcat dins del que coneixem com a Guerra Freda, que va dividir el món en dos bàndols, liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica. la Guerra del Vietnam es considera la primera que va ser televisada.

Es calcula que van morir en total entre 3,8 i 5,7 milions de persones.

 

CINEMA

Tot i que inicialment la guerra del Vietnam no va cridar excessivament l'atenció de la indústria cinematogràfica, des de finals de la dècada de 1970 i principis de la dècada de 1980, la producció de pel•lícules sobre el tema va florir amb títols molt destacats com Apocalypse Now o Platoon.

 

EL VIATGE A LA LLUNA

Apolo 11 va ser una missió espacial tripulada pels Estats Units amb l’objectiu d’aconseguir que l’ésser humà camini per la superfície de la Lluna.

La missió es va enviar el 16 de juliol del 1969 i va arribar a la Lluna el 20 de juliol del 1969 i al dia següent dos astronautes, Amstrong i Aldrin, van caminar sobre ella.

 

Amb la situació compromesa entre els Estats Units i els soviètics, es van fixar en la Lluna per a poder situar el seu sistema d’espionatge, però fer arribar l’Apolo 11 a la Lluna ja va fer que Estats Units guanyés molts punts.

 

Totes aquestes expedicions posteriors a la Lluna va permetre que es qüestionés l’origen de la Lluna i es pensés que la Lluna va néixer calenta, potser en un estat completament líquid. D'aquí prové la teoria dominant actual, que la Lluna es va formar amb materials expulsats de la Terra després de l'impacte d'un objecte enorme, potser de la grandària de Mart.

 

Impacte en la cultura

El seu impacte és visible en l'estètica cinematogràfica, la imaginació futurista i la consciència ecològica, així com en els universos hedonistes del pop, el turisme i la moda.

 

Cinema

Una de les majors pel·lícules impactants va ser Una Odisea del espacio el 2001 de Stanley Kubrick.

Però també van haver altres pel·lícules com Capricorn One (EE UU, P. Hyams, 1976), Apollo XIII (EE UU, R. Howard, 1975), Transformers: Dark of the Moon(EE UU, M. Bay, 2011)...

 

Pintura

Amb aquest gran esdeveniment, dos artistes d’Art Pop van estar molt interessant en reproduir-ho en el seu art.

Van ser Robert Rauschenberg, que va immortalitzar la saga de l'Apol·lo 11 en una sèrie de 33 litografies titulades The Stoned moon sèries. I el 1987, l'inefable Andy Warhol va fer el mateix amb la que seria una de les seves últimes obres: Moonwalk Portfolio, una serigrafia amb una combinació de l'arxiconeguda imatge de Buzz Aldrin en vestit d'astronauta i del selfie que es va treure Neil Armstrong, bandera inclosa .

 

​

Música

En el rock també va tenir molt d’impacte en artistes i bandes com David Bowie amb la cançó Space Oddity. Pink Floyd amb la cançó Moonhead (1969), melodia atmosfèrica que transmet una sensació d'ingravidesa i desconnexió de la Terra.

També Eldon John amb la cançó Rocketman (1972) entre de moltes altres.

 

Literatura

Els poetes no van vacil·lar a posar el crit a la lluna en veure envaït el seu tradicional domini. Allen Ginsberg es va queixar en el seu poema What Comedy 's this Epic del contrast entre la parafernàlia tecnològica i la fam a Biafra i la matança a Vietnam; i W. H. Auden va carregar en la seva peça Moon Landing contra el que titulava de "triomf fàl·lic".

I també per exemple Pier Paolo Pasolini exclamava horroritzat: "La Lluna ha estat consumida!", Perquè als seus ulls la NASA i el seu circ mediàtic havien comès un crim de la poesia.

 

Moda

El 1992, Ralph Lauren va llançar la jaqueta Spaceman: de immaculat blanc, porta una caputxa que imita el casc espacial i en la màniga té cosida la bandera nord-americana.

Nike es va sumar amb la seva sabatilla Air Max LLunar 90 "Moon Landing, el color platejat evoca la lluna.

 

LA GUERRA FREDA

 

La guerra freda va ser un enfrontament polític i ideològic iniciant entre l'any 1945 i 1947, després de la segona guerra mundial. Aquesta guerra va ser entre els Estats Units (sistema capitalista) i la Unió Soviètica (sistema socialista) per l'hegemonia política i econòmica al món.

 

El final de la segona guerra mundial va suposar el final de l’hegemonia d’Europa. Es van crear dos grups d’aliats:

Bloc occidental: liderat pels estats units, amb un sistema capitalista

Bloc oriental: liderat per l'URSS amb un sistema comunista.

 

El nom de guerra freda és degut a que no van haver accions directes violentes encara que aquesta guerra va portar a altres conflictes com la Guerra del Vietnam. Es va caracteritzar per l’espionatge i l'inspecció recíproca, així com crisis i solucions diplomàtiques. 

 

Les causes d’aquest enfrontament van ser bàsicament ideològiques, polítiques, econòmiques i propagandístiques.

 

19O7 amb la revolució Russa, aquest país aconsegueix ser el primer país socialista. Això va ser un dels fets que va fer empobrir la seva relació amb estats units. El poble rus va defensar la caiguda del capitalisme per la força, així que l’exèrcit estadounident va ajudar a l’exèrcit blanc a la guerra civil russa. Encara que finalemnt l’exèrcit roig va vèncer. 

 

1945, durant la II guerra mundial, Rússia i Estats Units havien estats aliats per vèncer a Hitler. Després d'aquesta guerra, la URSS havia ocupat les zones d’europa de l’est que havien alliberat del nazisme. Per evitar aquesta expansió soviètica, estats units va ajudar a prosperar a l'Europa occidental amb el Pla Marshall al 1948 (grans ajudes econòmiques per reconstruir les zones destruïdes per la guerra, eliminar barreres al comerç, modernitzar la indústria Europea per evitar la propagació del comunisme.

 

1949 i 1955 es creen tant la OTAN com el Pacte de Varsòvia, aliances militars per protegir-se entre països dels dos bàndols. Berlín, Europa i el món queden dividits pel Teló d’acer. Després de la II guerra mundial 15 milions de persones van emigrar de l’est a l’oest, això va fer que al 195O el bloc soviètic fes un bloqueig de l’emigració. A Berlín es va construir el mur al 1961 per evitar el pas del bloc comunista al capitalista ja que allà es trobava la frontera entre blocs. 

 

1953 mor Stalin, sent substituït per Nikita Khrusxov.

 

La divisió del món en dos blocs es sostenia pel risc d’una guerra nuclear entre els dos. Va obligar-los a actuar amb cautela en les zones més conflictives. Només en una ocasió va estar a punt d’esclatar el conflicte: després de l'enderrocament del militar Batista al 1959 gràcies a Fidel Castro. Estats units va intentar una invasió de cuba fallida al 1961. I al 1962 va esdevenir la Crisis dels míssils, quan el president Kennedy va castigar am un bloqueig a cuba per deixar a vaixells soviètics carregats amb míssils apuntant a Estats Units. En l'últim moment Khrusxov va cedir i els vaixells van retirar-se. 

Estats units també va entrar a la Guerra del vietnam, on s'enfrontaven els estats units i el govern del vietnam de sur amb vietnam del nord comunista. 

 

Carrera espacial, competició entre Rússia i Estats Units amb exhibició de poder: al 1957 Rússia llança el satèl·lit Sputnik, seguidament estats units al 1958 llança el seu satèl·lit Explorer I per prestigi. Els russos van enviar el primer home a l’espai al 1961, els americans van enviar una tripulació a la lluna al 1969.

 

198O Regan guanya les eleccions a estats units, prometent aumentar el gasto militar i enfrontar-se a als soviètics en qualsevol moment que fos necessari. 

1985 es va desarrollar la Doctrina Regan, una postura amb  odi cap al comunisme i afirmació de que estats units tenia el dret de enderrocar als governs comunistes existents.

 

Finalment al 1989 cau el mur de Berlín obrint definitivament les fronteres entre diversos blocs, comportant el desmembrament de l'URSS, el final del teló d’acer i la guerra freda. Després de la caiguda, la tensió entre els països de l’antic comunisme i els capitalistes es va acabar dissolvent. Actualment la majoria dels països de l’antic bloc comunista han acollit les polítiques capitalistes. 

 

FURA DELS BAUS

La Fura dels Baus és una companyia de teatre espanyola creada en 1979 per Marcel·lí Antúnez Roca, Carlus Padrissa, Pere Tantinyà, Quico Palomar i Teresa Puig.1​2​ Autodefinits com un grup de teatre «de fricció» que busca un espai escènic diferent del tradicional, els seus muntatges i productes diversos han evolucionat barrejant imaginació, morbositat, performance, mecatrònica i instal·lacions de gran espectacularitat, en un context dramàtic de creació col·lectiva.

El nom de la companyia, intraduïble, fa al·lusió a una fura («hurón» en castellà) suposadament endèmic d'una zona coneguda com Els Balçans o Els Baus, un torrent que creua la localitat de Moyá, més tard convertit en abocador

La Fura dels Baus, es va iniciar com a grup de teatre de carrer en la localitat catalana de Moyá a finalitats dels anys 1970. Allà el grup va començar a integrar eines del teatre independent, per a després desenvolupar un estil més personal, en el qual s'inscriu la majoria dels seus muntatges del primer període, entre 1979 i 1990.

El seu equip està integrat per centenars de persones, incloent actors, atletes, funambulistes, tècnics, dissenyadors, gestors i col·laboradors, entre altres.

Entre els membres més reconeguts que han passat per la companyia es trobem a Mrcel·lí Antúnez (va fer l’exposició de la lluna  ala Roca Umbert). És un dels artistes catalans més reconeguts en l'ús de les tecnologies digitals en l'àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació.

La companyia va saltar a la fama durant els anys 1990, després de la seva participació en la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, com a companyia de teatre experimental, al costat de la companyia Comediants, de teatre més tradicional, i a distingits músics internacionals

 

40 ANYS D’APOCALYPSE NOW

 

Sinopsi: 

Ens remuntem al 1969 en plena guerra del Vietnam.

El coronel Kurtz es torna boig i mana a les seves pròpies tropes a l’interior de Camboja (ciutat altament perillosa en aquella època) com a semidéu i dirigeix un petit excèrcit brutal de nord-americans i vietnamites.

 Assignen al capità Benjamin Willard la missió de trobar i matar a Kurtz amb la manera que sigui.

 

Repart i staff:

Martin Sheen→ Willard

Marlon Brando→ Kurtz

Harrison Ford→ coronel Lucas

Robert Duvall→ Bill Kilgore

Francis Ford Coppola→ director, músic i guionista

Carmie Coppola→  músic

 

Curiositats:

Es va estrenar el 7 de novembre de 1979

Va guanyar un Óscar a la millor fotografia entre altres premis

Diversos actors es van fer ferides reals (Martin Sheen)

 

Context històric:

La República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d’Alliberament del Vietnam es van enfrontar als E.E.U.U i al règim dictatorial de Vietnam del Sud entre el 1954 al 1975.

Tota aquesta guerra va estar en el marc de la Guerra Freda, el quals s’enfrontaven el capitalisme contra el comunisme (E.E.U.U vs URSS)

 

Els E.E.U.U van perdre la guerra per diversos motius, linies de front poc preparats (la majoria de soldats eren joves adolescents) i obviament no coneixien el terreny.

 

La guerra va ser causada perquè es va intentar derrocar el govern de Vietnam del Sur, es va fer un cop d’estat amb l’ajuda de Vietnam del Nord. L’objectiu d’això era crear un país comunista que fos aliat de la China i de la URSS.