MARTA MARTÍN
BLOg AUDIOVISUALS
PRÀCTICA ARTÍSTICA: MUSEU GRANOLLERS
El dimecres 26 de setembre els meus companys van fer una visita al Museu de Granollers, guiada per Marta Galán.
Al principi de la visita van fer una reflexió conjunta sobre el significat de l'art, a continuació van pujar al segon pis i van veure com feien una entrevista a la Marta Galán; Desprès van realitzar una activitat la qual consistia en que en grups anaven col·locant objectes que portessin ells en aquell moment i deixar-los en una taula, un cop tothom havia deixat els seus objectes van haver d'escriure en una cartolina el que per a ells aquest objectes els hi recordava. Mentre ho feien sonava de fons una musica clàssica.
Aquesta activitat era com un ritual en silenci (a excepció de la música de fons) i era com una experiència que els va fer pensar com un simple conjunt d'objectes es poden convertir en art.
Finalment van dividir-se en 2 grups, uns van fer un altre activitat la qual havien de cobrir objectes amb paper or i analitzar les formes que feien i l'altre va mirar les diferents escultures i quadres del museu.
En conclusió aquesta sortida ha fet veure al alumnes que una mínima cosa conté un significat i d'allò es pot fer art o pot convertir-se en art.
EL PES DEL PLOM
El divendres 5 d'octubre vam anar al teatre de Llevant (de ponent) per veure una obra que tracta sobre la venta d'armes en els paisos.
En la historia hi havia 4 personatges principals (representats per 2 actors i 2 actrius) que ens plantegen durant l'obra la qüestió de quina és la nostra responsabilitat en tot plegat. Quant pesa la nostra culpa?
L'obra ens la presenten amb un home vestit dins una banyera a punt de pistola d'un altre i es pregunta si prement el gallet no deixarà un món més just. Apareix una dona que fa varies preguntes com: “Quant pesa el teu dolor? Quanta estona trigaràs a ofegar la culpa?”
La historia en si, parla de la indústria militar i armamentista, la qual només mira pels interessos econòmics, ple de falsedats i amb molt poder, que desperta una pregunta de la qual saber la resposta és la clau per canviar tantes coses: qui són les persones que es beneficien dels conflictes armats?
Respondre una pregunta com aquesta es el que li porta a una de les protagonistes la Cat, que es periodista, a endinsar-se en una aventura que no acabarà com ella esperava.
L'obra te una estructura dramàtica dinàmica que des del minut 1 et crida l'atenció i et fa voler saber de que tracta la historia. El problema es que hi havia parts que es feien pesades com l'escena de l'entrevista, ja que els dos personatges es passaven una certa estona únicament parlant.
QUÈ ENS PREOCUPA?
Dels diferents temes que em procupen, algun serien:
- El feminisme: No el feminisme en sí, si no el fet de l'odi per part d'algunes persones, majoritàriament homes cap a les dones feministes. Perquè són gent que no entenen el concepte de feminisme i veuen només el que volen.
- L'homofobia i la transfobia: Com a aquestes altures encara hi ha gent que no veu normal la homosexualitat i la transexualitat i el fet de que en alguns paisos (cada vegada menys) esta perseguit i prohibit; I com la gent que pertany al col·lectiu pot ser afectada picològicament per aquest motiu.
-La mentalitat dels adolescents: Actualment hi ha molts joves amb malalties mentals com depressió, ansietat etc i em preocupa ja que no tots ho diuen i pateixen, no tots es poden permetre ajuda d'un psicòleg professional....
VISITA GUIADA MUSEU MEAM
El dimarts dia 16 van fer una visita guiada al Museu Europeu d'Art Modern. Vam poder veure tant l'exposició permanent com la temporal. Tractaven sobre el realisme i l'hiperrealisme i vam poder el contrast entre les dues.
La pintura realista deia notar més l'ús de la pintura, els traçats són més marcats i les pinzellades grans, en canvi en l'hiperrealisme s'utilitza la pintura a l'oli i les pinzellades són delicades i petites; sembla tan real que et creus que és una fotografia però si t'aproximes es pot contemplar la pintura.
L'exposició temporal tractava d'obres realistes japoneses contemporànies; Constava amb la participació de 14 pintors japonesos amb renombre, entre els quals hi destaca Hiroshi Noda (1936), el fundador del museu japonès on originalment es troben totes les obres va ser Masao Jokin. Hi predominava la representació de la dona i paisatges (majoritàriament boscos) en les obres.
VISITA GUIADA MNAC
El dijous 18 vam realitzar una visita guiada al Museu Nacional d'Art a Catalunya on vam fer un recorregut de gènere. Vam veure com en l'art les dones no hi són reconegudes com a pintores però com es evident si que són les protagonistes d'una gran majoria d'obres però no amb una intenció intel·ligent, si no, que vistes com a objectes, estan sexualitzades i tenen una intenció eròtica gran part d'elles. Ens van explicar que de les 6.000 obres que hi havien exposades més les 200.000 que es trobaven al magatzem només 1% eren obres realitzades per dones.
Vam analitzar 3 obres en la visita i són les següents:
1) Escultures de La mort de Lucrècia i La mort de Cleopatra :
Lucrècia morta és una escultura feta per Damià Campeny, pertanyent a l'estil del neoclassicisme. Es mostra morta, asseguda en una cadira amb el vestit estripat i una ferida al pit, al terra al costat dels seus peus hi ha un ganivet. La història de Lucrècia és que va ser violada i desprès es va suïcidar clavant-se un ganivet al pit.
La mort de Cleopatra també és una escultura feta per Damià Campeny i Estrany. Mostra Clepoatra morta en el seu tro, es pot apreciar que és una figura important pel fet d'estar en un tro i portar corona. Podem veure que va morir enverinada per una serp ja que en te una enroscada en el seu braç esquerre.
2) Es una retrat de Vottoria Colonna de Sebastiano del Piomboque, ella era escriptora i això es mostra en l'obra amb el fet de que apareix ella senyalant un llibre i a ella mateixa com dient " Ei que això ho he escrit jo" i també es sap perquè destaca el fet de que te la mirada fixa a l'espectador cosa que normalment quan es pintava dones no se les solia pintar amb la cara completament visible o amb mirada fixa a l'espectador.
3) Carmen Bastián: Era una noia de 15 anys de família gitana. Un dia un pintor va entrar a se casa i va demanar que si la podia pintar a ella i els pares el van deixa però desprès no estaven gens contents que la hagués pintat mostrant les seves parts intimes. L'obra te com a primer pla les parts intimes de la noia i com a segon ja es pot observar la seva cara.
SORTIDA JARDÍ BOTÀNIC DE MONTJUÏC:
El 26 d'octubre vam anar a realitzar una activitat de dibuix artístic al jardí botànic de Montjuïc. L'activitat consistia en fer 2 dibuixos escollint entre 3 opcions diferents de tipus de dibuix, de pla sencer, de pla detall o paisatge. Tots teniem llibertat per passejar per la zona i col·locar-nos on volguéssim per dibuixar.
Els dibuixos que vaig escollir fer eren de paisatge i pla detall, i això és el que vaig triar per dibuixa:
RAPHAËLLE:
El 9 de novembre es realitzava una obra de teatre al teatre Auditori de Granollers i uns quants company de classe vam anar a veure-la voluntàriament. L’obra esta feta per la companyia La conquesta del Pol Sud. Aquesta companyia va ser fundada al 2010 a Barcelona. Es van interessar en el teatre de text que es centrava en la temàtica social, però des de fa tres anys treballen en el camp del teatre documental . Van sentir la necessitat de centrar-se encara més en la realitat. Treballen amb l’experiència de testimonis reals a escena. Volen aprofundir en aquest món d’experiència humana i fer-nos saber el context físic i social en el que es va produir aquesta experiència.
L’obra tracta sobre una dona trans immigrada. Una dona trans que potser la prostitució era la seva primera i única sortida. Ens explica la seva vida, el que va passar pel fet de ser transsexual. Raphaëlle projecta una mirada sobre un món globalitzat en plena transformació i ens parla sobre lluites i conquestes socials, sobre les minories, sobre l’educació que rebem i els rols que assumim. Durant l’obra ens van plantejant certes preguntes com Que vol dir ser home? Que vol dir ser dona? L’experiència de la transsexualitat ens posa en contacte amb la influència del model, amb els estereotips i rols implantats en la societat.
Pel que fa la posada en escena hi trobem una gran pantalla que s’utilitza per projectar el documental que va explicant l’obra interpretada, i davant en el mig trobem una passarel·la que divideix l’escenari en dos, en una banda hi trobem un maniquí d’home i en l’altre banda un de dona, fent referència a les dues identitats de gènere. I com a objectes externes s'utilitza una bola de discoteca que baixa des del sostre.
VISITA MUSEU MACBA
El 10 de desembre vam anar a fer una activitat en el museu del MACBA que consistia en fer diverses activitats que es centraven en els sentits, per entendre l'obre de l'artista Jaume Plensa.
Jaume és nascut a Barcelona el 1955, és un artista de materials, sensacions i idees. Les seves obres s’adrecen a la condició mateixa de l’ésser: la seva essència física i espiritual, la consciència de si mateix i del seu passat, els seus codis morals i dogmes i la seva relació amb la natura. El que no podem explicar és, precisament, allò que ens explica com a persones. El seu objectiu no és fer objectes, sinó desenvolupar relacions i incloure’ns-hi a tots.
l'objectiu de les activitats era establir una sèrie d'aproximacions amb les obres que ens incloguin a tots en una experiència corporal i temporal. En la primera activitat ens van tapar a tots els ulls amb un antifaç i a traves del só d'un tambor ens desplaçaven pel museu seguint el só que guia el recorregut. D'aquesta manera ens haviem de centrar en escoltar bé, en confiar amb els companys i enir sensació de relaxament al cos.
La segona era una activitat auditiva, és a dir, ens van separar en 2 grups i ens van donar a tots uns auriculars on escoltavem al monitor que ens explicava el que haviem de fer. I el que feiem era seguir es seves indicacions, com per exemple seure en una cantonada de 90º i parar-nos 5 minuts a concentrar-nos en la nostra respiració i sentir el que passa al nostre voltant i com ens fa sentir; un altre exemple seria que ens va posar música i ens va demanar que ballem al ritme de la música al mig de la sala que estiguem...
VISITA PAVELLÓ MIES VAN DER ROHE
INTRODUCCIÓ:
El Pavelló Alemany va ser construït per Ludwig Mies van der Rohe l’any 1929 a Barcelona.
Es tracta d’un Pavelló d'exposició d’estil modernista, funcionalista i racionalista. Els materials constructius utilitzats són marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer.
CONTEXT HISTÒRIC:
Europa pateix una gran crisi després de la Primera Guerra Mundial, i és agreujada pel Crack del 29, Alemanya necessita una reconstrucció. Hi ha tota una sèrie de canvis polítics al continent, i s’originen nous moviments degut a una saturació del pensament cultural i de les tendències artístiques passades.
A Espanya estava sent finalitzada la Dictadura de Primo de Rivera.
El Pavelló Alemany va ser construït en motiu de la Exposició Internacional del 1929 realitzada a Barcelona.
ESTRUCTURA:
Està format per vuit pilars cruciformes i molt prims, fets d’acer inoxidable, són els elements de suport de l’edifici. D’aquesta manera, els murs no tenen aquesta funció.
Espai exterior:
Es troba sobre un podi, pel qual s’accedeix per mitjà d’una petita escala a la dreta de l’edifici, amagada a la vista per fer als habitants buscar les escales i pujare per elles si volen accedir-hi al Pavelló. Aquestes escales també porten a l'estany de planta rectangular i situada a la part esquerra de la plataforma.
Les línies predominants de l’edifici són les horitzontals.
La coberta del Pavelló Alemany és també molt plana i horitzontal, i sobresurt de la estructura inferior per un costat, ja que per l’altre deixa al descobert un pati amb un petit estany i una escultura.
Espai interior:
Hi trobem d’altres murs dins pero que la seva única funció es delimitar l’espai i recorregut que el constructor tenia pensat que els visitats fecin i per ser admirats com arquitectura. Són fets de marbre o de vidre.
No hi ha cap tancament en l’espai, és tot obert.
Com el Pavelló havia de tenir alguna referencia al país que representa, Alemanya, el que va fer va ser colocar entre un mur i un vidre una catifa negra i en el vidre una cortina vermella i com el mur era color ogre si ajuntem els 3 colors obtenim els colors de la bandera Alemanya.
EXPOSICIÓ TOULOUSE LAUTREC I L'ESPERIT DE MONTMARTRE
Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec nascut a França el 24 de novembre del 1864 i mort el 9 de setembre del 1901, va ser un pintor, dibuixant i cartellista, artista pertanyent al moviment postimpressionista. Les seves obres reflectien l'elegància, la provocació i la decadència de la ciutat parisenca del segle XIX.
L'exposició, consta de més de 350 obres que representen un viatge pel París bohemi del segle. Una mostra per comprendre el paper fonamental que va tenir Montmartre en el desenvolupament de l'art modern, i la manera en què Toulouse-Lautrec van influenciar en l'evolució de la producció artística efímera.
MUSEU DE GRANOLLERS: no em va fer brossa
És una gran instal·lació sonora i plàstica, formada per diferents elements quotidians que s'han extrets del seu context per representar els paisatges als que feia referència Joan Brossa en la seva prosa dels anys 40 i 50. Consta d'una plataforma rectangular alçada amb una gran quantitat d’objectes i mecanismes que produeixen so i música. Durant el recorregut per la sala s'anaben escoltant diferents fragments de la poesia escènica de l'època.
La instal·lació ha estat produïda per Cabosanroque.
