PETER LINDBERGH

 

Peter Lindbergh, conegut per ser un dels millors fotògrafs en el món de la moda per excel·lència, sobretot en la revista “Blanco y Negro”, va aconseguir mitjançant les seves grans obres visuals, marcar la història de la industria de la moda.

 

Va néixer al 1944 a una Polonia ocupada en plena 2a guerra mundial. És considerat un dels fotògrafs del món per excel·lència i un pioner a la fotografia, doncs va introduir una forma de nou realisme mitjançant la redefinició dels estàndards de bellesa. La seva manera de fer i de pensar respecte la dona el separen d’altres fotògrafs, doncs ell té en compte que hi ha alguna cosa més enllà de la bellesa i l’edat que fa que una persona sigui interessant. Ell mateix diu «Aquesta hauria de ser la responsabilitat dels fotògrafs avui en dia per alliberar a les dones i, finalment, a tothom, del terror de la joventut i la perfecció».

En definitiva, és conegut pels seus retrats senzills  i reveladors (majoritàriament en blanc i negre) i també per haver treballat amb les marques i revistes de moda més prestigioses des de finals dels anys 70, juntament amb el fet d’haver oferit una nova interpretació de la dona després de la dècada de 1980, sempre negant-se a inclinar-se a la perfecció i els estereotips

Va morir el 3 de setembre de 2019 amb 74 anys.

 

Destaquem:

• La portada per la edició britànica de Vogue en 1990 amb la col·laboració de supermodels de diferents parts del món. Obra amb la qual va firmar el certificat de naixement d’una nova era en la industria de la moda.

• Col·labora amb la campanya “Eternity” de Calvin Klein en 1995  amb la qual va ajudar a definir l’estètica minimalista de tota una dècada i va quedar gravada per sempre més com un símbol generacional

• Les fotografies de moda de la filla del fundador de Inditex en el 2018, la qual va protagonitzar varies exposicions retrospectives. I una de les últimes, en 2016, en el Kunsthal de Rotterdam.

 

Context Històric: Anys 90

Van començar amb grans canvis en la política internacional, amb genials avenços tecnològics, actes de fe i morts històriques.

 

• Després de la caiguda del mur de Berlín (1989) es va desencadenar la desintegració de l'URSS donant naixement a nous estats independents i permetent la reforma política de les nacions que havien tornat sota el seu influx. D'aquestes nacions sobre sortirà la Federació Russa.

• Al 1994 van instaurar una democràcia multirracial en Sudáfrica i Nelson Mandela va ser president.

• Surt el “Euro” com a moneda Europea en el 1990.

• Aparició d’internet, això marcarà una revolució cultural.

•  Introducció dels telèfons mòbils.

 

Tècnica:  Abandona el color per utilitzar el blanc i negre, amb poc maquillatge i llum natural. Poca edició.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

​

LES IMATGES ECO

Consisteix en una retrospectiva adaptada en 4 videoinstal·lacions presentades ara, a Catalunya a l’espai d’Arts de Santa Mònica, anomenades “ Imatges Eco”. Aquestes obres mostren la capacitat creativa i molt disciplinaria de l’autor: Isaki Lacuesta,  amb l’objectiu de crear una plataforma de difusió de la creativitat contemporània i presentar un espai de reflexió per promoure el debat i generar idees sobre els diferents conceptes que envolten la creació artístic i que així aconseguir que la gent es pregunti quina és la dosi de veritat que estan disposats a assumir.

També toquen altres sentits com el sensorial, per veure què passa en un cervell quan se li donen estímuls emocionalment significatius o provar de recrear el viatge d'un nadó abans del part .És així com aquest cineasta transita entre el document, ficció, drama, comèdia, denúncia, veritat, etnografia, política, neurologia...

L’any 2018 Isaki Lacuesta va presentar dues instal·lacions en el Centre Pompidou de París, comissariada per Sylvie Pras i coordinada per Judith Revault. En aquesta exposició es van presentar Les imatges eco i Els films dobles que recreaven imatges sorgides tant  de creacions anteriors com de noves filmacions en diversos indrets del món.

Les dues videoinstal·lacions estrenades a París es presenten ara a Catalunya formant part de l'exposició "Les imatges eco. Isaki Lacuesta", la qual incorpora dues obres més, la videoinstal·lació La tercera cara de la lluna (que Lacuesta va crear especialment per a la capella de Sant Nicolau, al Bòlit de Girona, en col·laboració amb l'escultor gironí Pep Admetlla i que ara s’adapta a l’espai d'Arts Santa Mònica), i una obra nova la qual s’estrena a l’Arts Santa Mònica: L’acusat (un cas del sud).

• Tota l’exposició es completa amb fotografies de Jorge Fuembuena i Óscar Orengo i coordinada per Carme Sais.

 

Estil: L’estil de l’exposició es realista i retro, ja que reflexa la realitat tal i com es, a més d’imitar tendències i actituds de la vida passada. 

Isaki Lacuesta: va néixer a Girona, l'any 1975. És director de cinema i guionista. Produeix documentals i videoinstal·lacions, tot això compaginat amb la docència (en la Universitat Pompeu Fabra i en el Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya, entre altres).

Altre obra destacada: Entre dos aguas (Conquilla d'Or a la millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, Millor pel·lícula en llengua no catalana i direcció als Premis Gaudí de 2019) Isra i Cheíto són dos germans que han anat per camins separats. Quan Isra surt de la presó i acaba la llarga missió de Cheíto al mar, tots dos tornen a l'Illa de San Fernando, la seva ciutat natal. La reunió dels germans refrescarà el record de la mort violenta del seu pare quan encara eren petits, mentre que la necessitat de restablir-se i reincorporar-se els tornarà a unir.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

UN  MÓN PARAL·LEL

​

És una exposició col·lectiva produïda per Roca Umbert Fàbrica de les Arts que es presenta a Arts Santa Mònica.

Google Street View porta desde l’any 2008, una eina digital que es pot utilitzar tant en l’ordinador com en el movil i ens permet veure totes les parts del nostra món a partir d’una pantalla, sense tindre que moure'ns de les nostres cases. 

En aquesta exposició podem veure com diferents artistes posen en dubte la percepció del territori, paisatge, tecnologia i representació virtual de la realitat. 

Els 12 autors que formen aquest projecte són fotograf però sense necessitat de fer fotografies, creenc fotomonatges (imatges falses) a base de imatges que ja de per si són “falses”. Busquen criticar les imatges artificials i irreals que fa la gent. I com tècnicament ja està tot fotografiat decideixen modificar-ho.

Fet per 12 autors , alguns exemples: 

​

• Albert Gusí:
  Va néixer el 1970 al Vallès occidental. Unes de les seves obres més famoses son “Objectiu Medacorba” i “Simulació d’una fumarola al volcà”
  En aquest projecte, vol explicar els errors del sistema automatitzat que difumina la cara de la gent i de molts cartells publicitaris, d’aquesta manera, manifesta que els algoritmes estan malament i no detecten bé les coses.

 

• Roberto Feijoo:
  Va néixer a Orense i va residir en Alemanya per anar a la universitat de Hannover
  En el seu projecte, fa un recorregut visual del paisatge urbà de Berlín i obté “instantànies” ben convincents que ens parlen de versemblança, autoria, propietat i control social.

• Jonay PMatos:
  Va néixer el 1981 a Gran Canaria. El que fa en el seu projecte és utilitzar l'app de Streetview i jugar amb els errors per aconseguir crear nous espais ficticis i incoherents en l'univers de Google Maps

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

COMIC ON DRUMS

​

Mery Cuesta (Bilbao, 1975) és crítica d’art, comissària d’exposicions i dibuixant. 

L’any 2002 es trasllada a barcelona, on es fa crítica d’art i escriu i dibuixa diverses tires còmiques d’art contemporani.

 

El treball de Mery Cuesta com a crítica, comissària i docent en relació amb el còmic té una motivació experimental. Els seus interessos giren al voltant de la reflexió sobre els formats expositius del còmic, i també la seva traducció a d’altres llenguatges com ara el ritme o el llenguatge tàctil, tal com va posar en pràctica en el comissariat del Pavelló Català a la Biennal de Venècia 2017.

Amb motiu de l’exposició Christian Marclay. Composicions, Mery Cuesta proposa una lectura teòrica i rítmica de dos dels conjunts d’obra de l’artista: els collages preparatoris i la sèrie d’impactes. A partir dels collages, s’inferiran algunes reflexions sobre l’origen del llenguatge del còmic i els seus mecanismes de lectura en l’àmbit de la cultura popular. Posteriorment, es realitzarà una lectura rítmica amb bateria de deu peces d’impactes de color i onomatopeies que servirà per abordar la relació entre còmic i ritme, així com la construcció de codis de lectura de peces visuals a través de la percussió.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

IVAM al Caixaforum:

 

Les primeres dècades del segle XX van ser testimoni d'una explosió sense precedents de moviments artístics a tot Europa que van plantejar una ruptura amb les formes d'art establertes. Les avantguardes històriques, tal com es coneixen els corrents renovadors d'aquest període, no van ser un fenomen homogeni. Es van desenvolupar en llocs diferents, van tenir la participació de diferents artistes i van adoptar diversos llenguatges expressius, però van compartir el rebuig al passat, el culte a allò nou i l'anhel d'experimentació.

 

Aquesta exposició analitza l'esperit i l'essència de les avantguardes a partir d'una àmplia selecció d'obres procedents de la col·lecció de l'IVAM i complementada amb peces de disseny de la Col·lecció Alfaro Hofmann.

 

Artistes:

 

Marcel Ducham

 

Va ser un pintor i escultor francès, creador dels ready-made. Participà d'una llarga carrera artística en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i també del surrealisme. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i abasta fins a l'art més actual.

 

Josep Renau i Berenguer

 

Josep Renau i Berenguer (València, 17 de maig de 1907 - Berlín, 11 d'octubre de 1982), va ser un pintor, cartellista polític, fotomuntador, publicitari i professor valencià. És considerat el cartellista més important de la Guerra Civil espanyola.

 

Man Ray

​

Va ser un fotògraf, pintor, escultor i cineasta relacionat amb l’art modernista, el dadaisme i el surrealisme. Al 1917 va fundar amb Marcel Duchamp i Francis Picabia, el grup dada de Nova York. Va començar a utilizar diferents tècniques, com l’aerògraf sobre vidre, paper fotogràfic i altres superfícies. 

El seu art es caracteritza per la imaginació, sensibilitat i sentit de l’humor. Com a pioner del dada i del surrealisme, les seves obres sempre han sigut originals, irracionals, eròtiques i quasi sempre escandaloses. 

 

Moviments

 

Constructivisme

​

El constructivisme va ser un moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914 i es va fer especialment present després de la Revolució d'Octubre del 1917. No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme). Defensava un art al servei de la revolució i del poble. Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització.

 

Dadaisme:

​

El Dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció  per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó. 

El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista(és un estat de la societat o de l'individu en què no es dóna fe a cap valor), irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals. El moviment dadà va influir de manera profunda i clara en moviments posteriors i més recents, com ara el neodadaisme o el pop art.

​

Surrealisme:

​

El surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França A la primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París.

En un principi, era un moviment per a escriptors, però immediatament es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la pintura i l'escultura. Va sorgir per tant com un moviment poètic, en el qual pintura i escultura es conceben com conseqüències plàstiques de la poesia.

Aviat, es van distingir dues maneres de fer art surrealista:

 

Per una banda, els pintors que seguien defensant l'automatisme com a mecanisme lliure de la intervenció de la raó; entre els artistes més destacats estan Joan Miró i André Masson.

 

D'una altra, cada vegada va adquirir més força l'opinió de qui creien que la figuració naturalista podia ser un recurs igual de vàlid. Salvador Dalí duria al límit el poder de la figuració; però també, René Magritte, Paul Delvaux o Yves Tanguy, aquest últim més interessat en les formes viscoses, líquides.

_______

Col·lecció de Alfaro Hofmann 

La Col·lecció Alfaro Hofmann és una col·lecció privada de disseny industrial considerada com la més important de caràcter privat d'Europa pel que fa a objectes quotidians, amb més de 5000 peces.

 

Aquesta col·lecció permanent té el seu origen a finals dels anys setanta, quan Andrés Alfaro Hofmann, fill de l'escultor Andreu Alfaro va començar amb les primeres adquisicions. Durant la dècada dels vuitanta, es va sistematitzar el procés de selecció i documentació d'objectes, i posteriorment va començar a centrar-se en la divulgació de la cultura de l'objecte quotidià del segle XX. 

 

Aquesta exposició proposa una nova lectura sobre el desenvolupament dels moviments artístics de les primeres dècades del segle passat que subratlla la seva llibertat, misteri i utopia.

 

Estil: Va ser un artista compromès amb la societat en què vivia. Els ideals de democràcia, llibertat, il·lustració, etc. apareixen sempre en les seves obres, com també apareixen les seves inquietuds nacionalistes.

Li agradava aplicar els seus coneixements geomètrics per crear obres abstractes. Les seves obres solen estar plenes de matisos, que juguen amb el mòdul, amb la sèrie, amb la llum i 

amb el color. es va definir com un artista minimalista, encara que tampoc a aquesta definició s'ajusta un art carregat de significat.

​

L’ART CONCEPTUAL 

 

Al començament de la dècada del 1950,  alguns d'artistes van fer desaparèixer l'objecte artístic tradicional (quadre de cavallet o escultura) i el substitueixen per la creació d'un esdeveniment (happening) camí entre el teatre i les arts.  D'aquestes accions, molt curtes en el temps, només en queda constància a través de vídeos o de fotografies fetes durant l'acte.

​

​

​

​

​

​

​

 

Gairebé en paral·lel, el procés de desmaterialització de l'obra artística començat amb l'art minimalista s’acaba cap a finals de la dècada del 1960 en l'anomenat Art conceptual o Art idea. 

Partint d'una revisió profunda dels processos creatius porten fins a les darreres conseqüències la valoració de la idea per damunt de l'objecte artístic (idea per sobre la repesentació tangible).

 

Dintre d'aquest corrent també hi hem d'incloure el Body art  i el Land art.

 

Va emergir en els anys seixanta i es va fer popular a través d'un grup d'artistes nord-americans i anglesos. L'oposició a la Guerra del Vietnam, el feminisme, la instauració d'una nova economia del coneixement i la sorgiment de les noves tecnologies, van ser apunts del motius  per el qual es artistes van començar a desenvolupar l'art conceptual. El context immediat de l'art conceptual prové dels Estats Units i Europa després de la Segona Guerra mundial, al qual cal afegir artistes d'altres països a Àsia i Sud-amèrica.

 

 

L’art conceptual ha estat influent en els moviments artístics posteriors, d’aquest sorgit formes artístiques com fluxus, i el mail art i ha tingut un període de recuperació als anys 90.

 

Artistes relacionats:

 

Marcel Duchamp és considerat un precursor, i els seus readymade (descriu l'art creat a partir de l'ús no disfressat, però sovint modificat, d'objectes que normalment no es consideren artístics i tenen una funció mundana i utilitaria), realitzats ja a principis de segle es poden considerar obres d'art conceptual en el sentit que són obres basades en conceptes i realitzades amb objectes d'ús comú.
 

Segons ell l’art conceptual simplement era canviar la visió de l’art que ja tenia el dadaisme, amb la finalitat de donar-li un concepte a una peça d'art, és a dir,  donar-li un altre significat a aquest, treure'l de context i trencar aquest esquema. El que en realitat importa el concepte de l'obra, no l'obra en si. 

 

Robert Rauschenberg i Jasper Johns, que van transformar la pintura incloent objectes quotidians i esdeveniments fortuïts.

 

Yves Klein i Piero  Manzoni respectivament van desenvolupar pràctiques artístiques que van contribuir a establir les bases de l'art conceptual.

 

  

 

​

Context Històric:

 

Va emergir a la meitat dels anys 60.

 

Els diferents corrents de pensament internacional van tenir influència sobre la generació nascuda en la postguerra i influïda per la ideologia i revolució que va tenir lloc el Maig del 68.

 

L'art conceptual quedarà tocat per les teories de la informació i la comunicació i també pels grans corrents d'alliberament nacional, social, racial, feminista, estudiantil i pacifista.

 

Seguint la Segona Guerra Mundial va esdevenir, la Guerra de Corea, la creació de l’estat d'Israel, el triomf de la revolució Cubana, la independència dels països africans, la Guerra del Vietnam, la victòria de les dictadures a Xile i l’Argentina, la revolució dels clavells a Portugal i la mort de Francisco Franco a Espanya.

L’època de postguerra, època caracteritzada per conflictes, malestar social i desigualtats.

Les millores econòmiques i socials van provocar un consum de masses i globalització estès a gran part de la societat, quan la generació de postguerra van esdevenir joves van percebre com la generació passada havia deixat un món dividit i conflictiu que seria el context on els tocaria viure i neix el moviment de la contracultura, un fenomen que sobretot es determina per la intenció de canvi i l’inconformisme social, una societat en busca de formes d’autoafirmació i veu pròpia.