JOSEP RENAU: EL COMBAT PER UNA NOVA CULTURA

​

El Born Centre de Cultura i Memòria, en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), presenta l’exposició més extensa dedicada a Josep Renau feta fins ara a Catalunya.

​

Josep Renau, nascut a València l’any 1907, és una figura central de l’art combatiu: va vincular estretament la creació amb el compromís social. L’obra de Renau, formada principalment per cartells i grans murals, està marcada per un llenguatge innovador i l’ús agosarat del fotomuntatge. La trajectòria personal de l’artista també és un reflex dels conflictes del segle XX: la defensa de la 2a República i del patrimoni artístic espanyol, la ferida de la Guerra Civil i l’exili a Mèxic i a Berlín, on va morir l’any 1982.

Del 13 de juny al 13 d’octubre, El Born CCM recordarà aquest artista i intel·lectual amb una selecció de més de 100 peces, la majoria cedides per l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), i també procedents de la col·lecció privada Ibán Ramón, del CRAI – Biblioteca del Pavelló de la República, de la Biblioteca Valenciana, de l’Arxiu José Huguet i del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca (Ministeri d’Educació, Cultura i Esports).

​

L’exposició, comissariada per Juan Vicente Aliaga, repassa en quatre grans àmbits la trajectòria artística i personal de Josep Renau:

​

1. LA FORJA D´UN ARTISTA (1907-1939): Els inicis artístics i la implicació amb el govern de la II República

2. L’EXILI MEXICÀ (1939-1958): La consolidació artística, el compromís polític i les turbulències de l’exili

3. THE AMERICAN WAY OF LIFE: La seva obra més coneguda: una sèrie de fotomuntatges polítics imprescindibles

4. ELS ANYS DEL TELÓ D´ACER I EL FINAL (1958-1982): L’exili a Berlín Oriental: llums i ombres a un país comunista

 

1. La forja d'un artista. Des dels inicis fins a la guerra civil (1907-1939):

Està relacionada amb l'estètica déco: segueix la tendència d'utilitzar formes simplificades amb tintes planes i temes frívols.

Criden especialment l’atenció, per les seves dimensions i el seu disseny agosarat, diversos cartells que Renau va fer, durant la Guerra Civil, per al Partit Comunista o alguns dels ministeris de la República. 

El 1931 s'afila al Partit Comunista d'Espanya. I durant aquests anys trenta es proclama la Segona República (1931), hi ha el cop d'estat de Franco (1936) i s'esclata la guerra civil.

Ell utilitza la seva obra per fer propaganda al bàndol republicà i antifeixista.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

2. L'exili mexicà (1939-1958): ​

Acaba la guerra civil, Renau s'exilia a Mèxic on hi ha un context internacional no gaire esperançador, amb l'avenç del nazisme i l'esclat de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).​

El període mexicà que s'allarga vint anys, Renau enforteix els seus postulats comunistes i s'implica en els conflictes de la societat mexicana.

Inclou també cartells de cinema i murals, perquè aquestes obres li donaven un modus vivendi en un país acollidor però, de bon principi, estrany: “Renau arriba a Mèxic i no té res. Arriba amb la seua dona i els seus dos fills i pràcticament no hi coneix ningú. Només el David Siqueiros, el muralista, que havia conegut a València el 1937. En aquell moment Siqueiros li havia proposat organitzar una mena d’associació d’artistes mexicans i valencians dedicats al mural. Però en aquell moment, en plena guerra, era impossible i tot havia quedat paralitzat. Quan es troben a Mèxic, Siqueiros proposa a Renau participar en el Mural de la burgesia i això li donaria recursos econòmics per anar fent”.

Però aquests projectes eren lents i va assumir també encàrrecs d’una altra mena: “Va haver d’acceptar propostes per fer cartells per a cinema convencional, un cinema que no li agradava gens, però els havia d’acceptar. Per atendre’ls va crear una mena d’estudi, a Mèxic”. Tot i això, els seus posicionaments ideològics no havien canviat i va estar col·laborant amb la revista Futuro, de la Universitat Obrera Mexicana i va començar el projecte de “The American Way of life”.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

3. The American Way of Life (1949-1976):

Utilitza tècniques de la publicitat, colors intensos i ús d'espais visuals contraposats i distosions òptiques.

S’adona que el capitalisme fa servir la publicitat i el consum i que, particularment, el cos de la dona es converteix en un producte comercial. Això l’empipa molt, l’emprenya, i fa la fantàstica sèrie de ‘The American way of life’”.

La forma en què representarà el cos de la dona serà diametralment diferent del de les revistes anarquistes. Aquí vol denunciar. “Sí que hi havia una certa tendresa, o ingenuïtat, a mostrar el cos de la dona als anys trenta a Espanya, però als quaranta, cinquanta i seixanta, la manera de mostrar el cos és molt diferent. En aquest cas vol criticar que el capitalisme l’utilitza per vendre, per fascinar i la converteix en un objecte sexual”.

Sovint seran dones a les quals no se’ls veu la cara —oculta rere una moneda o les seves pròpies faldilles, mentre se’n destaquen les cuixes i els pits.

Aquesta denúncia de la cosificació de la dona serà una de les claus de la sèrie “The American way of life”, que no deixarà fins el 1976.

També tracta el racisme, la marginació dels afroamericans, les polítiques imperialistes.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

4. Els anys del teló d'acer i el final (1958-1982):

Marxa de Mèxic i es trasllada al Berlín Oriental.​​

Inclou nous projectes per a grans murals, en alguns dels quals Renau va haver de fer concessions a la predilecció institucional pel realisme socialista. Desenvolupa un art polític al servei de l'estat comunista. Treballa a la televisió pública i fa murals sobre la revolució científica.

Durants els últims anys de vida fa nus femenins.

Intenta tornar a Espanya (1976) però al no poder torna a Berlín on mor el 1982.

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

 

YOUNG GALLERY WEEKEND / SANTA MONICA

​

Young Gallery Weekend és un esdeveniment d'art contemporani en el qual participen galeries, espais creatius, artistes i projectes culturals emergents i independents. Generador d'avantguarda, YGW dóna visibilitat al panorama cultural contemporani amb les propostes més innovadores.

Un any més YGW és el lloc per a les ments inquietes, una celebració multidisciplinària de l'art contemporani, un esdeveniment cultural que serveix d'estímul a les galeries d'art independents i emergents i a la difusió de la cultura en totes les seves formes i per a tots els públics.

Centrat en les noves tendències de la cultura i la tecnologia, Young Gallery Weekend és el festival triat per a la presentació del programa de producció de NewArtFoundation i Hangar amb la col·laboració de la Col·lecció Beep d'Art Electrònic, el resultat del qual és l'obra de Kenneth Dow, Patricio Rivera i TopLab, peces que s'exposaran en companyia d'una exquisida selecció d'instal·lacions, obres d'art digital, sonor i electrònic de catorze destacats artistes.

Hi participen 13 galeries i espais creatius, i més de 70 artistes locals, nacionals i internacionals. Tenen presència disciplines com la fotografia, pintura, instal·lació, escultura, vídeo art, performance, art sonor, art electrònic i digital. Cadascuna de les galeries presenta un programa expositiu propi així com activitats obertes i gratuïtes per a tots els públics. 

 

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

 

 

 

​

​

Durant visita:

L'exposició estava formada per 9 obres diferents.

​

1. Try Not So Much (Eugenio Ampudia)

2. Técnicas de paintball (Patricio Rivera)

3. 50 minutes of Wind & Water (Jaime de los Ríos)

4. Le vent et sa mesure (Jaime de los Ríos)

5. Aurelia 1 + Hz/ generador de proto viva (Robertina Sebjanic)

6. Post Window (Toplap)

7. The Wall of Gazes (Mariano Sardón y Mariano Sigman)

8. World Clock. Counter Clock Wise (Jan Mech)

9. PsyCHO TRance // K-Hole (Kenneth Dow)

​

Segons la meva opinió l'exposició no em va agradar, no era gaire fácil d'entendre el significat de cada obra i a part afegir que l'exposició 5 El projecte generador Aurelia 1 + Hz / proto viva de Robertina Sebjanic, em va semblar ineccessari, no trobo la gracia d'haver d'utilitzar animals per crear una peça/obra per ser exposada. 

 

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

ORIOL MASPONS I CASADAS

 

Oriol Maspons i Casades va néixer a Barcelona el novembre del 1928 i va morir el 12 d'agost de 2013). Va ser un fotògraf català. Va immortalitzar els anys de la Gauche Divine i el hippisme d'Eivissa, però també de l'Espanya pobre dels anys cinquanta i principis dels seixanta, de les Hurdes al barraquisme del Somorrostro, registrant amb la seva mirada un país que deixava enrere un passat  fosc per instal·lar-se a la modernitat. 

Ha il·lustrat portades de diverses col·leccions de llibres, i les seves fotografies també han il·lustrat moltes obres literàries, com Poeta en Mueva York, de Federico García Lorca.

 

Exposició:

L’exposició es troba al MNAC, es titula "Oriol Maspons, la fotografia útil", i la seva comissària és Cristina Zelich, que ja des del mateix títol remarca la idea que va guiar al fotògraf al llarg de tota la seva trajectòria i com la seva aparent simplicitat, va acabar revolucionant la fotografia espanyola. 

Ell va defensar sempre la utilitat de la fotografia, un concepte que contraposa a la fotografia 'artística', com a objecte de contemplació estètica, que és el que propugnaven les agrupacions fotogràfiques, de les que molt aviat es va desmarcar. Ell com a fotògraf es considerava notari del seu temps, volia que la fotografia reflectís el moment en què estava vivint ".

 

Té obres de diferents estils, des de fotografies de moda a d'altres que mostren escenes realistes de la vida quotidiana i de diferents llocs del món. Evidentment, totes les fotos són en blannc i negre, però així i tot hi ha molta varietat de llums, generalment relacionada també amb la separació per temàtica.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

EL VÍBORA 

​

El Víbora va ser una revista de còmics espanyola de periodicitat mensual, orientada especialment al còmic underground, que va començar a publicar-se el desembre de 1979 i va desaparèixer el gener del 2005, després d'haver-ne publicat més de 300 exemplars i diversos especials.

 

El Víbora va néixer amb una sèrie d'autors que s'havien iniciat al món del còmic a les publicacions underground de mitjans dels anys 70, 

El seu estil irreverent li va permetre abordar sense embuts temes com la llibertat sexual, el consum de drogues, la lluita contra les centrals nuclears o la vida als baixos fons. Entre els nombrosos especials publicats per la revista, en destaca el dedicat a l'intent colpista del 23-F (1981), en el qual El Víbora es va atrevir a fer l'humor més negre en una situació realment difícil.

La tirada del primer número, segons l'editor, va ser de 24.000 exemplars i, en el seu millor moment, les tirades van arribar als 80.000 exemplars. Però es calcula que les vendes havien caigut en els últims anys fins als 6.000 exemplars mensuals, fet que va acabar per fer-ne inviable la continuïtat econòmica.

Molts dels còmics publicats a El Víbora han sigut recollits en àlbums per la seva empresa editorial, Ediciones La Cúpula.

 

 

Exposició: 

Aquest any coincidint amb el 40è aniversari del seu primer número, el Museu Nacional d'Art de Catalunya va voler homenatjar-la dedicant-li l'exposició. La mostra es centrà en la primera dècada de la revista, la que marcà la seva filosofia, i reuneix un centenar de portades, 38 originals, fotografies i documents.

Reivindica artísticament als seus autors i torna a obrir les portes al còmic, una expressió de la cultura popular que va arribar al museu el 2012. I ho va fer per quedar-se. "Això és un museu d'art i el còmic és un art, per la qual cosa serà present igual que un retaule gòtic", assenyala el seu director, Pepe Serra.

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

ANTONI FABRÉS 

​

Antoni Fabrés i Costa va neixer  el 27 de juny de 1854 a Gràcia i va morir el 1936 a Roma. 

Va ser un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista molt influenciat per Fortuny.

Va tocar el naturalisme i la denúncia de les diferències socials i  la mirada del retratat era l’element principal.Amb vint-i-anys i sent alumne de l'Escola Llotja de Barcelona, ​​va guanyar una pensió per anar a Roma, la ciutat que llavors era el destí natural per als artistes que destacaven.

  

Va marxar a viure a París, on el seu prestigi internacional va augmentar gràcies al suport del seu marxant Adolphe Goupil i als nombrosos premis guanyats. A més, el president de Mèxic, Porfirio Díaz, el va nomenar Inspector General de Belles Arts de Mèxic

 

Al ser deixeble de Fortuny va continuar durant una temporada dins la temàtica la orientalista. Però Fabrés no pot inscriure en cap moviment específic i, si bé va pintar temes orientalistes comuns a molts artistes de les dècades vuitanta i noranta del segle XIX, o temes de mosqueters o espadatxins, moltes de les seves obres també es poden enquadrar dins el realisme i el naturalisme, que cal entendre com una mirada àcida i crítica cap a la societat. El naturalisme i la denúncia de les diferències socials van tenir en Fabrés un defensor acèrrim. Va ser un gran retratista que buscava, principalment, la mirada del retratat com a element principal. Així mateix, la seva preocupació per la llum el va portar a investigar la seva incidència en els colors, tant d'interiors com de paisatges, aconseguint fins i tot en alguns quadres aspectes més aviat hiperrealistes.

​

 

Exposició:

Amb aquesta exposició el que han volgut fer al MNAC és donar-li el reconeixement que en el seu moment no va obtenir i a causa d’això la restauració de tota la seva obra. 

 

Però al cap i a la fi no segueix sent més que una exposició també per el benefici econòmic del museu a causa del interés de la gent per aquest famós autor. 

Era molt bo en el seu àmbit, estava interessat en retratar la realitat, a dones verdaderes, captar les seves expressions i el que transmeten, en exclusiu trobem dues obres importants en les que va retratar a dones d’un psiquiàtric Però com volia guanyar una mica més de diners va fer unes altres obres a dones d’alta classe social i que no expressaven res. Però segia necessitant mes diners per mantenir la seva família, per tant va decidir una cosa radical la qual era entregar tota la seva obra al MNAC, el director pera aquell temps va acceptar i es va motivar molt i li va dir que a canvi li pagaria una especie de pensió i deixaria la seva obra permanent al museu si  Fabres (que es trobava a Roma) li anava informant de la situació en el món de l’art. Això va generar polèmica entre els altres pintors ja que es preguntaven que com era possible que un únic pintor tingues una obra permanent; per tant es van crear molts enemics contra Fabrés i el museu i aquest pert tal de no fer-se responsable del que havia causat va culpar de tot a Fabrés i a part de generar més odi contra ell el van deixar de pagar la pensió i la seva obra va ser guardada en males condicions al magatzem soterrat del museu. 

Això a deixar a Fabrés en la miseria: odiat, sense diners, sense obra. Poc abans de morir va ser informat de que l’exposició mai es va arribar a fer i que les seves obres es trobaven en mal estat guardades en un mal lloc. 

Tot això s’ha arribat a saber ja que ell va intentar defensar-se com a innocent, recollint totes les proves i articles de diari, etc; I explicacions del succeït a  un gran llibre. 

​

​

 

​